Tot és a tocar és el darrer llibre de poemes de l'escriptor i gestor cultural Àlex Susanna (Barcelona, 1957 - Gelida, 2024), publicat pòstumament. «...i més que mai ha esdevingut un competent pintor de la vida aquietada, de la vida "que vol sobreviure totes les morts"» (Pere Ballart, al pròleg). Dels 42 poemes que conté, reprodueixo els tres primers i els dos darrers, i no pas amb voluntat antològica sinó per tal d'incitar-ne una lectura completa.
El sol tot just despunta darrere la carenaque ja comença a vessar per la vallbo i rodolant suaument de prat en pratfins a pinçar la dura llera del torrenti enfilar-se per l'altre vessant de la muntanya,mentre a casa ens disposem a esmorzar,a les tasses fumeja el cafe amb lleti, de sobte tocades per la llum,el tou de mantega i les melmeladesde taronja amarga, gerds i maduixess'encenen, s'escampen i deixatensobre unes quantes torradesd'un cruixent pa de pagès:la dolça natura mortaque cada matí ens cruspim,mentre veiem com el sol pulcramentva enretirant el fi mantell de gebreamb què havia acotxat tota la vall.
Sobretot a l'hivern,
ser com aquella rosa
que repta la tempesta
i floreix, tota groga,
per lliurar-se'ns encesa
d'una ardent passió.
Castell del Remei
Què en queda, de les ànsies i quimeresd'aquells que van alçar la baluernad'un castell que es volia altiu château,amb els seus salons dels Passos Perduts,
del Mirall, de l'Estiu, del Bisbe o fins
d'una Victòria per a molts amarga,
sinó foscor, silenci i raigs de pols
en obrir els finestrons grinyoladissos?
És al celler que la vida batega,Epitafi
és en la seva penombra frescalque arriba la verema, se'n fa el mosti es rabeja fermentant en les tinesfins heure la gradació cobejada:llavors, tot és qüestió de temps i fusta,que el vi vol criança i envellimentabans de ser plenament ell mateix.
(...)
Vanitas
Els meus dits fan olor de tu, això és tot.
Avui, com tants dissabtes,t'has llevat tard i has parat taulapensant a regalar-vosla mena d'esmorzarque més us ha agradat:un cop compost el bodegó—diguem que a la manera de Chardin,amb tot l'esplet de melmelades,fruits secs, manteguera, torradesi tasses fumejants al centre—,el món t'ha caigut al damunt, però,quan t'has adonat que aquellaera una natura morta amb tumor,i que res no tornarà a ser com era.
