Charles Dickens, David Copperfield (1850) Trad. de Joan Sellent

David Copperfield
és una novel·la de Charles Dickens, narrada en primera persona per l’homònim David Copperfield, que detalla les seves aventures en el seu trajecte de la infància a la maduresa. Com a tal, normalment es classifica en el gènere bildungsroman, com ho poden ser Grans Esperances, del mateix Dickens o Jude l’obscur de Thomas Hardy.

Es va publicar com a sèrie el 1849 i el 1850 en 19 fulletons mensuals de 32 pàgines i dues il·lustracions de Hablot Knight Brown, més conegut com a Phiz. El mateix 1850 David Copperfield es va publicar com a llibre i Dickens el tingué sempre com el seu favorit. Sovint també se'l considera un punt d’inflexió en la seva obra, que separaria les seves novel·les de joventut de les de maduresa.

 

En la novel·la, Dickens reprèn aspectes autobiogràfics de la seva joventut, a propòsit de la disciplinació de la vida moral i emocional del protagonista, que haurà d’aprendre a anar en contra del "primer impuls erroni del cor indisciplinat". La famosa línia d'obertura de la novel·la precisament és, en la traducció de Joan Sellent:

 

"Si seré jo l'heroi de la meva pròpia vida o bé aquest títol recaurà en algú altre, aquestes pàgines ho diran..."

 

La novel·la, doncs, té el tema principal en el creixement i el canvi personal, però Dickens també satiritza molts aspectes de la vida victoriana, des de la condició de la dona en el matrimoni, l'estructura de classes, el sistema de justícia penal, la qualitat de les escoles o l'ocupació dels nens a les fàbriques. Sovint veurem com els poderosos abusen dels febles i indefensos. «Dickens se centra en els orfes, les dones i els discapacitats mentals per demostrar que l'explotació, no la pietat o la compassió, és la regla en una societat industrial».

 

Inici de l’obra

David Copperfield va néixer a Blunderstone, Suffolk, Anglaterra, sis mesos després de la mort del seu pare. La seva mare —Clara Copperfield, amorosa i infantil— i la seva amable mestressa de casa —Clara Peggotty— el crien aquí. Però quan té set anys, la seva mare es casa amb Edward Murdstone sense haver-li dit que tenia previst casar-se, durant una visita que ell feia precisament a la família de Peggotty, a Yarmouth. El seu germà pescador, Daniel Peggotty — el senyor Peggotty— viu en una barcassa varada, amb la seva neboda adoptiva Emily, i Ham, i també una vídua gran, la senyora Gummidge.
En fi, la llista de personatges no pararà de créixer!

 


Primera página i tres fragments:


CHARLES DICKENS

DAVID COPPERFIELD

HISTÒRIA I EXPERIÈNCIA PERSONALS
DE DAVID COPPERFIELD, FILL

Capítol 1
Neixo

Si seré jo l’heroi de la meva pròpia vida o bé aquest títol recaurà en algú altre, aquestes pàgines ho diran. Per començar la meva vida pel començament, constato que vaig néixer (així m’ho han explicat, i així ho crec) un divendres a les dotze de la nit. Va ser observat que el rellotge es posava a tocar, i jo a plorar, simultàniament.
   Tenint en compte el dia i l'hora del meu naixement, la llevadora i unes dones sàvies del veïnat, que ja havien començat a interessar-se vivament per mi uns quants mesos abans que hi hagués cap possibilitat de coneixe'ns en persona, van declarar, en primer lloc, que estava destinat a ser infeliç a la vida; i, en segon lloc, que tindria el privilegi de veure fantasmes i esperits; dues facultats estretament unides, segons creien, a totes les infortunades criatures de l'un i l'altre sexe nascudes a les hores petites d'un divendres a la nit.
   Del primer punt no cal que en digui res, aquí, perquè la història de la meva vida ja demostrarà, millor que cap altra cosa, si aquella predicció ha estat verificada o desmentida pels resultats. Pel que fa al segon apartat de la qüestió, només observaré que, si no és que vaig ensopegar amb aquesta part de la meva herència quan era un nen de bolquers, encara és hora que l'hagi d'experimentar. Però no me'n queixo en absolut, d'haver estat privat d'aquest do; i, si és que hi ha algú altre que en disfruta actualment, per mi ja se'l pot ben quedar.
(...)


«A un costat del foc seia la meva mare; a l'altre, el senyor Murdstone. La mare va deixar caure la costura i es va aixecar precipitadament, però diria que també amb timidesa.

—Clara, estimada, —va dir el senyor Murdstone—: refrena't! Control control per damunt de tot!... Davy, com estàs noi?»

Cap. III. Pàg. 97

Tornant de la primera estada a Yarmouth. Clara Copperfield - senyor Murdstone - Peggotty


«Si algú m'hagués dit, aleshores, que tot allò no era més que un joc brillant, amb l’únic objectiu de passar l’estona i d’esbravar la seva vitalitat, només pel gust irreflexiu de sentir-se superior, en un simple afany despreocupat i gratuït per guanyar allò que per a ell no tenia cap valor i, un cop guanyat, llençar-ho de seguida... si, com dic, aquell vespre algú m’hagués volgut fer creure una mentida com aquesta, no sé pas  com hauria reaccionat, ni si hauria estat capaç de contenir la meva indignació!»

(If anyone had told me, then, that all this was a brilliant game...) 

Cap. XXII. Pàg 539.

A la barcassa de Yarmouth, Steerforth – senyor Peggotty – senyora Gummidge – Ham - Emily

 

«...i m’adono que la vida, en realitat, és una suma de petites nimietats».

(...and feel the truth, that trifles make the sum of life). Final capítol LIII. Pàg. 1293.