Rudyard Kipling, Si...

Rudyard Kipling (Bombai, 1865 – Londres, 1936) va néixer a l'Índia, i s'educà a Anglaterra. Retornà a l'Índia i hi treballà com a periodista fins a l'any 1889. A partir d'aquesta data va viure a Anglaterra i als Estats Units. Va tenir una carrera de gran èxit com a escriptor, amb títols encara avui ben populars (The Jungle Book, 1894: El llibre de la selva). Fou el primer britànic en aconseguir un Premi Nobel. La seva poesia, un xic oblidada, fou reconsiderada per la crítica a partir de l'antologia que en preparà T. S. Eliot l'any 1941.

El poema «Si...» (en anglès "If—") va ser escrit l'any 1896 i va aparèixer publicat el 1910. Contemporani de les tesis Noucentistes, Kipling hi planteja una reflexió sobre la pròpia identitat i el fet de viure. En una perspectiva britànica, hom parla d'una "evocació de l'estoicisme victorià" i fins i tot hi ha qui hi llegeix les normes del comportament britànic. Sigui com sigui, encara avui és un dels poemes preferits entre els anglesos i un dels seus versos «If you can meet with Triumph and Disaster and treat those two impostors just the same» ("si pots enfrontar-te al Triomf i a la Catàstrofe // i tractar igual aquests dos impostors") es troba a la paret de l'entrada a la pista central de Wimbledon.

A continuació, la traducció que en va fer Francesc Parcerisas recollida a Poesia anglesa i nordamericana, MOLU, Ed.62 ''la Caixa'', Barcelona, 1985


Si...

Si pots mantenir el cap assenyat quan al voltant
tothom el perd, fent que en siguis el responsable;
si pots confiar en tu quan tots dubten de tu,
deixant un lloc, també, per als seus dubtes;
si pots esperar i no cansar-te de l'espera,
o no mentir encara que et menteixin,
o no odiar encara que t'odïin,
sense donar-te fums, ni parlar en to sapiencial; 

si pots somniar -sense fer que els somnis et dominin;
si pots pensar -sense fer una fi dels pensaments;
si pots enfrontar-te al Triomf i a la Catàstrofe
i tractar igual aquests dos impostors;
si pots suportar de sentir la veritat que has dit,
tergirversada per bergants per enxampar-hi els necis,
o pots contemplar, trencat, allò a què has dedicat la vida,
i ajupir-te i bastir-ho de bell nou amb eines velles;

si pots fer una pila de tots els guanys
i jugar-te-la tota a una sola carta,
i perdre, i recomençar de zero un altre cop
sense dir mai res del que has perdut;
si pots forçar el cor, els nervis, els tendons
a servir-te quan ja no són, com eren, forts,
per resistir quan en tu ja no hi ha res
llevat la Voluntat que els diu: ''Seguiu!''

Si pots parlar amb les gents i ser virtuós,
o passejar amb Reis i tocar de peus a terra,
si tots compten amb tu, i ningú no hi compta massa;
si pots omplir el minut que no perdona
amb seixanta segons que valguin el camí recorregut,
teva és la Terra i tot el que ella té
i, encara més, arribaràs, fill meu, a ser un Home

- - - - - - - - - - - - - - - - - -


If…

If you can keep your head when all about you
Are losing theirs and blaming it on you,
If you can trust yourself when all men doubt you,
But make allowance for their doubting too;
If you can wait and not be tired by waiting,
Or being lied about, don't deal in lies,
Or being hated, don't give way to hating,
And yet don't look too good, nor talk too wise:

If you can dream - and not make dreams your master;
If you can think - and not make thoughts your aim;
If you can meet with Triumph and Disaster
And treat those two impostors just the same;
If you can bear to hear the truth you've spoken
Twisted by knaves to make a trap for fools,
Or watch the things you gave your life to, broken,
And stoop and build 'em up with worn-out tools:

If you can make one heap of all your winnings
And risk it on one turn of pitch-and-toss,
And lose, and start again at your beginnings
And never breathe a word about your loss;
If you can force your heart and nerve and sinew
To serve your turn long after they are gone,
And so hold on when there is nothing in you
Except the Will which says to them: 'Hold on!'

If you can talk with crowds and keep your virtue,
' Or walk with Kings - nor lose the common touch,
if neither foes nor loving friends can hurt you,
If all men count with you, but none too much;
If you can fill the unforgiving minute
With sixty seconds' worth of distance run,
Yours is the Earth and everything that's in it,
And - which is more - you'll be a Man, my son!

1 comentari: