Teodor Llorente, Vora el barranc dels Algadins (Ant 12) (1909)

Teodor Llorente i Olivares
(València, 1836 - 1911)
Poeta, periodista i polític conservador valencià.


Poeta i autor dramàtic en castellà en la seva joventut, la influència de Marià Aguiló el decantà pel català (1857). Fou un dels impulsors més rellevants de la Renaixença valenciana. Fundador del diari Las provincias, fou també membre fundador de l'entitat cultural Lo Rat Penat des de la qual també impulsà uns Jocs Florals. 

Contrari a la politització del catalanisme que es començava a manifestar a finals del XIX, aconseguí durant anys de mantenir el valencianisme dintre la docilitat culturalista, si bé fou conscient del fracàs —fins i tot en l'àmbit cultural— de la seva posició regionalista. 

La seva poesia en català, que gairebé sempre anomenà llemosí, va seguir els tòpics jocfloralescs excepte en alguns poemes de motiu rural, entre els quals hi ha els més reeixits de la seva producció com ara és aquest sobre el barranc dels Algadins (Vora'l barranch dels Algadins) de 1909.

Vora el barranc dels Algadins

Vora el barranc dels Algadins
hi ha uns tarongers de tan dolç flaire
que per a omplir d'aroma l'aire,
no té lo món millors jardins.
Allí hi ha un mas, i el mas té dins
volguts records de ma infantesa;
per ells jo tinc l'ànima presa
vora el barranc dels Algadins.

Vora el barranc dels Algadins,
s'alcen al cel quatre palmeres;
lo vent, batent ales lleugeres,
mou son plomall i els seus troncs fins.
En ells, milers de teuladins
fan un soroll que el cor encisa.
¡Qui oir pogués sa xiscladissa,
vora el barranc dels Algadins!

Vora el barranc dels Algadins
l'aigua corrent los camps anega;
en sos espills lo sol llampega,
i trau l'arròs verdosos brins.
Sona el tic-tac en los molins;
i al caure el sol, caçadors destres,
a joca van d'ànecs silvestres,
vora el barranc dels Algadins.

Vora el barranc dels Algadins
mourà demà les palmes l'aire;
li donaran los horts son flaire,
i sa cantúria els teuladins.
El mas demà guardarà dins
dolços records i imatges belles;
jo no podré gojar ja d'elles,
vora el barranc dels Algadins!

                            Llibret de versos (1909).




Comentari

El barranc dels Algadins és un paisatge de la comarca de la Ribera Alta, al País Valencià. En l’època de Teodor Llorente, era un autèntic barranc de 23 km entre els termes municipals d'Alginet i Algemesí. Avui és una plana dedicada al conreu dels tarongers i travessat per sèquies sense canyissars  ni, tampoc, rastre d'ànecs silvestres. Potser per això encara ens és més evident l'exaltació de la natura que fa Llorente: mas, arbres, ocells i plantes prenen cos i vida, i protagonitzen un himne al paisatge, amb múltiples batecs de vida. Som davant un autèntic locus amoenus (paisatge ideal, bucòlic, en un entorn natural). A partir d'aquí, el poema esdevé correlat de la infantesa mitificada (la felicitat perduda en el temps que va habitar el mas dels Algadins) i assumpció de l'inevitable pas del temps en termes de cloenda:

El mas demà guardarà dins
dolços records i imatges belles;
jo no podré gojar ja d'elles
vora el barranc dels Algadins!

La composició poètica està estructurada al voltant d'una anàfora (repetició d'una mateixa paraula, o estructura sintàctica, a l'inici o final de diferents versos successius: "Vora el barranc dels Algadins"). Són un total de quatre estrofes, cadascuna d'elles de vuit versos octosíl·labs, amb esquema de rima 8A/8B/8B/8A/8A/8C/8C/8A.

Hi podem distingir tres parts:
-Una primera a la primera estrofa, on descriu el paisatge, en aquest cas el barranc dels Algadins, que li porta bons records, talment l’aroma dels tarongers (hipèrbole: no té lo món millors jardins)
         
-Una segona part formada per la segona i tercera estrofa, on parla del desig de reveure palmeres i ocells (hipèrbaton: l'aigua corrent els camps anega; onomatopeiasona el tic-tac en els molins)
          
-Una tercera que coincideix amb la quarta estrofa, i que acaba per lamentar el temps passat de la infantesa (hipèrbaton: mourà demà les palmes l’aire).

Cap comentari:

Publica un comentari