Mètrica i versificació


La mesura del vers


Vers: 

La paraula vers prové del substantiu llatí versus, i vol dir solc i, també, fila, línia… Un  vers, doncs, és un conjunt de paraules ordenades segons unes regles arbitràries que en regulen des del nombre de síl·labes fins a les pauses, accents o ritme. Un vers sol ocupar una ratlla i, com als solcs d'un camp, al final cal girar i continuar en el següent vers. La combinació amb d'altres versos constitueix, aleshores, un poema.


Mesura dels versos en català:

El vers català més comú acaba en paraula plana, per això, a l'hora de mesurar versos, es compta fins a la darrera síl·laba accentuada, sigui aguda, plana o esdrúixola. Això suposa que…

-Si el vers acaba en paraula aguda, el nombre de síl·labes és el mateix que apareix en el vers. Quina grua el meu estel” (7)
-Si el vers acaba en paraula plana no es compta l’última síl·laba. Ex: “Apoteòtic!” (4)
-Si el vers acaba en paraula esdruíxola no es compten les dues últimes síl·labes. Ex: “I aquella nit que fou màgica"(7).


Versos blancs, estramps i versos lliures:

Anomenem vers blanc el vers d'una composició sense rima i que, malgrat això, se sotmet a les lleis rítmiques i mètriques, amb un determinat esquema regular. Si, a més de ser blanc, no se subjecta a cap estructura mètrica i rítmica regular, l'anomenem vers lliure. Els decasíl·labs blancs femenins (acabats en paraula plana o esdrúixola) són anomenats estramps.



Fenòmens de contacte fonètic entre mots


Hiat:

Consisteix a pronunciar separadament dues vocals en contacte, especialment si totes dues són tòniques o hi ha una pausa mètrica (coma, punt, etc) entre elles:
Qui- és- a-quell- qui- en- a-mor- con-tem-ple 
(10 síl·labes, A. March) 


Sinalefa:

Consisteix a pronunciar en una sola síl·laba dues vocals en contacte, sobretot si són vocals iguals o àtones, o quan una d'elles pertany a un mot monosíl·lab. S'ha de tenir en compte que les pauses mètriques (comes, punts, etc) no impedeixen les sinalefes:
A-ca-da ins-tant,-i en-els-se-gles-em-moc
(10 síl·labes, J.V. Foix)


Elisió:

Consisteix a suprimir la pronúncia d'una de les dues vocals en contacte.
Re-cor-da-sem-prai-xò-Se-pha-rad
(9 síl·labes,  S. Espriu) 


Cap comentari:

Publica un comentari