"Vorrei che tutti leggessero. Non per diventare letterati o poeti, ma perché nessuno sia più schiavo"
— Gianni Rodari
— Gianni Rodari
Notes esparses per a un primer dia...
2- Esquema del curs i calendari segons document adjunt.
3- Criteris generals d'avaluació de l'assignatura
4- Les eines (Manual, llibres de lectura i dossiers), i fórmula col·laborativa en suport informátic
5- Reflexió: per què serveix això que fem?
Tu, i tu, i tots... fem literatura
No llegim. I encara menys escrivim! Però necessitem les paraules... i necessitem dir-les:
explicar-nos / convèncer / seduir / emocionar...
De la llengua a la literatura: el text elaborat! El breu instant que heu dubtat a l’hora de penjar un comentari al facebook, és el moment que va del text ordinari a la literatura! Tu, sí, i tu i tu, tots fem literatura!
... i doncs què és la literatura?
explicar-nos / convèncer / seduir / emocionar...
De la llengua a la literatura: el text elaborat! El breu instant que heu dubtat a l’hora de penjar un comentari al facebook, és el moment que va del text ordinari a la literatura! Tu, sí, i tu i tu, tots fem literatura!
... i doncs què és la literatura?
De la Viquipedia: Literatura és l'art d'escriure. Ah! oh!!
Etimològicament, el mot deriva de la paraula llatina litteratura, el sentit original de la qual és "Art d'escriure i de llegir". Però el concepte de literatura és més ampli, i amb ell anomenem també el conjunt d'obres literàries d'un poble (literatura catalana), d'una època (literatura romàntica), d'un gènere (literatura èpica), etc.
En general, es pot entendre com a literatura qualsevol tipus de text. Fins i tot hi ha qui defensa que es pot incloure qualsevol tipus de treball basat en símbols (còmic, imatges, escultura...). Habitualment, però, es consideren com a literatura només els textos escrits amb voluntat estètica.
Diu Nabòkov que la literatura no va néixer el dia que un noi va arribar corrent de la vall neandertal cridant "el llop, el llop", amb un enorme llop gris a punt d'encalçar-lo; la literatura neix el dia que un noi arriba cridant "el llop, el llop", sense que cap llop el persegueixi. "Que aquell pobre noi acabés devorat per un animal de debò, per haver mentit tantes vegades és només un accident. Entre el llop dels boscos i el llop de la història increïble hi ha un espurnejant terme mig. Aquest terme mig, aquest prisma, és la literatura".
Consumidors i creadors
Consumim molta literatura perquè la nostra vida és més aviat grisota.
Molta poesia (cançons, anuncis...) (suport àudio)
Molta narrativa (telesèries, pel·lícules, serials esportius...) (sup. audiovisual)
I ambé fem literatura! Penseu en el teatre que feu per als de casa, amb els pares, amb els germans o amb els companys... I la novetat: ens expressem a les xarxes socials: som llegits! Doncs tot això és Literatura, i nosaltres provarem de començar-ho a estudiar en dues hores a la setmana. Només dues hores! És una llàstima perquè la literatura, com l'art, el sexe o la gastronomia, no vol pressa.
El luxe no sempre és útil.
Pot ser que a algú de vosaltres li sembli que, en les actuals circumstàncies del món, l'estudi de la literatura sigui una pèrdua d'energia; sobretot l'estudi de l'estructura i l'estil. És veritat que ho pot semblar. Però en tots els esperits, els uns inclinats envers allò artístic, els altres envers allò més pràctic, hi ha sempre una cèl·lula receptiva per les coses que transcendeixen les espantoses preocupacions de la vida quotidiana.
Els textos que estudiarem, doncs, no us ensenyaran res que pugueu aplicar a cap problema evident de la vida. No us ajudaran ni a l'oficina ni a l'exèrcit ni a la cuina ni en una llar d'infants. De fet, els coneixements que compartirem aquí són luxe pur. No us ajudaran a comprendre l'economia social de França ni els secrets del cor d'una dona o d'un jove. Però pot ser que us ajudin a sentir la pura satisfacció que transmet una obra d'art inspirada i precisa, i aquesta sensació de satisfacció a la vegada produeix un sentiment d'autèntic consol mental, el consol que un hom pot sentir quan pren consciència, malgrat tots els seus errors i totes les espifiades, que la textura interior de la vida és també matèria d'inspiració i precisió.
I sí, si voleu, aleshores, la literatura és útil, utilíssima:
-podem anar al teatre o al cinema... i entendre la pel·lícula!
-podem entretenir-nos, evadir-nos i fins adormir-nos
-podem lligar o conèixer gent
-podem suportar millor el dolor!!!
En resum...
No us amoïneu al primer entrebanc! Us agrada la tònica? Com la literatura, només al final decidim si ens agrada, no pas al primer glop!
I llegirem, poemes, fragments de textos o novel·les senceres. A veure si ens entrenem a elevar-nos una mica més d'on acostumem a estar, per tal de collir els millors fruits del pensament humà.
I què hem de saber? Súpersíntesi: http://www.enciclopedia.cat/enciclopèdies/gran-enciclopèdia-catalana/EC-GEC-0224771.xml#.VDav0ksxi-8
Marc teòric: Graó editorial (com fem literatura a la Secundària)
Marc teòric: Graó editorial (com fem literatura a la Secundària)
(Sobre la mania de fer versos...
—En un fragment de la novel·la 'Els quaderns de Malte Laurids Brigge', Rilke feia dir al personatge: «…fer versos és fer ben poca cosa quan s’han fet de jove! No s’hi hauria de tenir cap pressa; s’hauria d’arreplegar significança i dolçor durant tota una vida, i si fos possible una llarga vida, i llavors, ben bé al final, potser seríem capaços d’escriure deu línies bones. Perquè els versos no són, com la gent es pensa, sentiments (se’n tenen prou, de jove) –són experiències.» Era el que pensava Vinyoli.
—En un fragment de la novel·la 'Els quaderns de Malte Laurids Brigge', Rilke feia dir al personatge: «…fer versos és fer ben poca cosa quan s’han fet de jove! No s’hi hauria de tenir cap pressa; s’hauria d’arreplegar significança i dolçor durant tota una vida, i si fos possible una llarga vida, i llavors, ben bé al final, potser seríem capaços d’escriure deu línies bones. Perquè els versos no són, com la gent es pensa, sentiments (se’n tenen prou, de jove) –són experiències.» Era el que pensava Vinyoli.
