Pier Paolo Pasolini - A un papa (1958)


"Roma, on (Pasolini) havia arribat amb la seva mare l'Any Sant del 1950, també és la ciutat del Vaticà. El papa Pius XII es mor l'octubre del 1958, després de dinou anys de poder pontifical. Pasolini publica poc després un poema que porta per títol "A un papa", on l'acusa de passivitat culpable davant la injustícia de la desgràcia dels pobres. El poema és motiu d'escàndol i provoca el final de la publicació de la revista Officina, que havia creat el 1955..."

Extret del catàleg Pasolini Roma, de l'exposició que amb el mateix nom es va programar al CCCB l'estiu de 2013


 A un papa

Pochi giorni prima che tu morissi, la morte
aveva messo gli occhi su un tuo coetaneo:
a vent’anni, tu eri studente, lui manovale,
tu nobile, ricco, lui un ragazzaccio plebeo:
ma gli stessi giorni hanno dorato su voi
la vecchia Roma che stava tornando così nuova.
Ho veduto le sue spoglie, povero Zucchetto.
Girava di notte ubriaco intorno ai Mercati,
e un tram che veniva da San Paolo, l’ha travolto
e trascinato un pezzo pei binari tra i platani:
per qualche ora restò lì, sotto le ruote :
un po’ di gente si radunò intorno a guardarlo,
in silenzio: era tardi, c’erano pochi passanti.
Uno degli uomini che esistono perché esisti tu,
un vecchio poliziotto sbracato come un guappo,
a che s’accostava troppo gridava: “Fuori dai ciglioni”.
Poi venne l’automobile d’un ospedale a caricarlo:
la gente se ne andò, restò qualche brandello qua e là,
e la padrona di un bar notturno, più avanti,
che lo conosceva, disse a un nuovo venuto
che Zucchetto era andato sotto un tram, era finito.
Pochi giorni dopo finivi tu: Zucchetto era uno
della tua grande greggia romana ed umana,
un povero ubriacone, senza famiglia e senza letto,
che girava di notte, vivendo chissà come.
Tu non ne sapevi niente: come non sapevi niente
di altri mille e mille cristi come lui.
Forse io sono feroce a chiedermi per che ragione
la gente come Zucchetto fosse indegna del tuo amore.
Ci sono posti infami, dove madri e bambini
vivono in una polvere antica, in un fango d’altre epoche.
Proprio non lontano da dove tu sei vissuto,
in vista della bella cupola di San Pietro,
c’è uno di questi posti, il Gelsomino….
Un monte tagliato a metà da una cava, e sotto,
tra una marana e una fila di nuovi palazzi,
un mucchio di misere costruzioni, non case ma porcili.
Bastava soltanto un tuo gesto, non hai detto una parola.
Non ti chiedevo di perdonare Marx! Un’ onda
immensa che si rifrange da millenni di vita
ti separava da lui, dalla sua religione:
ma nella tua religione non si parla di pietà?
Migliaia di uomini sotto il tuo pontificato,
davanti ai tuoi occhi, son vissuti in stabbi e porcili.
Lo sapevi, peccare non significa fare il male:
non fare il bene, questo significa peccare.
Quanto bene tu potevi fare! E non l’hai fatto:
non c’è stato un peccatore più grande di te.

Pier Paolo Pasolini



A un papa

Pocs dies abans que tu morissis, la mort
     havia posat els ulls en un de la teva edat:
a vint anys, tu eres estudiant, ell era manobre,
     tu noble, ric, ell un xicotot plebeu:
però els mateixos dies van daurar damunt vostre
     aquella vella Roma que es tornava tan nova.
Vaig veure la seva despulla, pobre Zucchetto.
     Rodava de nit trompa pels voltants dels Mercats,
i un tramvia provinent de Sant Pau el va tombar
     i el va arrossegar un bon tros per la via entre els plàtans:
s’hi va quedar unes quantes hores, allí, sota les rodes:
     quatre passavolants van fer rotlle mirant-lo,
en silenci: era tard, passava poca gent.
     Un home d’aquells que hi són perquè tu hi ets,
un bòfia vell descordat com un xulo,
     als qui s’acostaven massa els cridava: "Aparteu-vos, collons!"
Després va venir el cotxe d’un hospital a carregar-lo:
     la gent se’n va anar, va quedar algun parrac aquí i allà,
i la mestressa d’un bar nocturn, un tros més endavant,
     que el coneixia, va dir a un nouvingut
que a en Zucchetto l’havia atropellat un tramvia, i s’ha acabat.
     Al cap de pocs dies t’acabaves tu: en Zucchetto era un
membre del teu gran ramat romà i humà,
     un pobre borratxó, sense família i sense llit,
que rondava de nits i que vivia vés a saber com.
     Tu no en sabies res: com no sabies res
de milers i milers de cristians com ell.
     Potser em diran cruel si em pregunto per què
la gent com en Zucchetto era indigna del teu amor.
     Hi ha llocs infames, on mares i criatures
viuen en una pols antiga, en un fang d’altres èpoques.
     No gaire lluny d’allà on tu vas viure,
a la vista de la bonica cúpula de Sant Pere,
     hi ha un d’aquests llocs, el Gelsomino...
Un turó escapçat per una pedrera, i a sota,
     entre un clavegueró i un rengle de blocs nous,
un niu de míseres barraques, no cases, porcateres.
     Nomes calia un gest teu, una paraula teva,
perquè els teus fills tinguessin una casa:
     tu no vas fer cap gest, no vas dir cap paraula.
No et demanaven pas que perdonessis Marx! Una ona
     immensa refractada per mil·lennis de vida

et separava d’ell, de la seva religió:
     Però en la teva de religió, no es parla de pietat?
Milers d’homes sota el teu pontificat,
     davant els teus ulls, han viscut en corts i porcateres.
Tu ho sabies, pecar no vol dir fer el mal:
     negar-se a fer el bé, això vol dir pecar.
Quant de bé podies haver fet! I no el vas fer:
no hi va haver cap pecador més gran que tu.

Pier Paolo Pasolini
Traducció de Joan Casas, que ens fa notar que el nom de l'obrer, Zucchetto, en italià significa "solideu", això és, el casquet que usen els bisbes i els cardenals i, és clar, el propi papa.
La foto és una gentilesa de l'agència Wallpapers.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada