El motiu de la dona adúltera, tema molt popular de moltes obres famoses, ha nodrit la fantasia d’autors i autores de totes les literatures (Anna Karenina, Madame Bovary, La Regenta). Aquestes novel·les acaben sempre amb el «càstig» i la conseqüent humiliació de les protagonistes. Pel contrari, la figura de la viuda desheretada pel propi marit difunt no és tan estesa, tot i que nogensmenys és interessant d’estudiar. Aquí el problema no serà la transgressió dels codis morals del matrimoni, sinó la desobediència pòstuma de la viuda contra la voluntat del difunt marit, el qual mitjançant un codicil li prohibeix de tornar a casar-se o de casar-se amb un home determinat. Un segon casament vindrà castigat amb la pèrdua dels béns amb el conseqüent ostracisme social, ja que normalment el segon marit mancarà de fortuna. A Catalunya era un costum molt practicat a l’època de Narcís Oller: «És un cas molt comú el de l’home que llega la fortuna a la seva dona, però amb el ben entès que, mort ell, no podrà ésser esposa d’un segon marit.» (Veu de Catalunya, 17 de febrer de 1906, Pilar Prim, citat a Oller, 1962: 407). (…)
Maridès Soler, extret de la introducció a Els codis socioculturals de la «viuda desheretada» a ‘Pilar Prim’ de Narcís Oller i a ‘Middlemarch’ de George Eliot. Publicat a Zeitschrift für Katalanistik 19, 2006. pp. 103-118.
(…) En efecte, Pilar Prim és víctima d'una injusta decisió testamentària, l'anomenat usdefruit condicional. Narcís Oller, advocat i procurador de tribunals, professió que exercí tota la vida, coneixia bé aquest costum, de vegades causant de molt de mal. D'un d'aquests casos sortí justament la idea d'escriure Pilar Prim. Ell mateix ho explicava a la seva admirada amiga Víctor Català, a les seves Memòries literàries. Història dels meus llibres, en aquests termes, tan propis de la seva característica precisió: "[…] l'assumpte de la qual novel·la [Pilar Prim] em ballava pel cervell des d'ençà que, corferit per un cas real que em féu pensar en com era d'injust i perillós l'usdefruit condicional, m'havia esbossat ja el que en podríem dir el seu oval en Un divendres de la Solís (…). Així, d'una breu narració de costums, en sortí, a la llarga, i a poc a poc, la millor novel·la de Narcís Oller.
(…) [Pilar Prim] és ella qui, siempre al centre de l'acció fa pasar l'argument des del que era, a l'origen, un problema jurídic, a la profunditat i el tendre sentiment d'un problema humà, deixat completament pel mateix novel·lista l'albir d'ella. La fatalitat a la qual sembla abocar-la el seu entorn és vençuda a a fi pel sentiment. Aquesta és la seva victòria (i per la qualitat literària), la victòria de la novel·la.
(…) [Pilar Prim] és ella qui, siempre al centre de l'acció fa pasar l'argument des del que era, a l'origen, un problema jurídic, a la profunditat i el tendre sentiment d'un problema humà, deixat completament pel mateix novel·lista l'albir d'ella. La fatalitat a la qual sembla abocar-la el seu entorn és vençuda a a fi pel sentiment. Aquesta és la seva victòria (i per la qualitat literària), la victòria de la novel·la.
Joan Triadú. Extret del pròleg a l'edició de Pilar Prim d'Angle Editorial, Barcelona-Manresa 2006
Per saber-ne més, aquí.
Per saber-ne més, aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada