Narcís Comadira, Manera negra (2018)

PLUJA A FALTOGNANO

La pluja enterboleix
el gris de plata clara
d'aquestes oliveres.
Els xiprers, sempre amunt,
són de pedra volcànica,
impenetrables, muts,
tan tossuts com la vida.

El silenci s'esmuny
pels còrrecs del camí.
De lluny, esmorteïdes,
des de Santa Maria,
les campanes del vespre
acotxen els desficis
que arriben amb la fosca.

L'aire es mou amb onades
espesses de perfum
de til·ler i de ginesta.
Els turons s'endormisquen.
Lluny, enmig de les bromes,
les llumenetes tristes
fan dolça companyia.

                          (Dins Petita suite toscana, a Manera negra)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada