Al President Companys
No digueu que ell és mort —no mor l’alosa,
ni el gra de blat ni el roserer florit—,
digueu només que el president reposa
entre els braços materns, amorosit.
No digueu que ell és mort —la mort és cosa
dels homes sense rels a l’Infinit—,
digueu només que té la boca closa
i la cançó de l’herba sobre el pit.
No digueu que ell és mort —la Mort seria
perdre’s en el no-res, i aquell que un dia
acaronà la pàtria amb el peu nu,
i es fa pols amb la terra que l’aferra,
no podem dir que és mort—, ell s’ha fet terra,
i aquesta terra ets tu i ets tu i ets tu…
Bonaventura Gassol i Rovira, més conegut com a Ventura Gassol, (La Selva del Camp, 1893 - Tarragona, 1980) fou un destacat poeta i polític català. El text fou escrit a l'exili, a França, assabentat que el President de la Generalitat Lluís Conpanys havia estat afusellat per nou govern feixista del general Franco.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada