W H Auden, dos poemes

O TELL ME THE TRUTH ABOUT LOVE 

Some say love's a little boy, 


     And some say it's a bird, 

Some say it makes the world go round,

     And some say that's absurd, 

And when I asked the man next-door, 

     Who looked as if he knew, 

His wife got very cross indeed, 

     And said it wouldn't do.


    
     Does it look like a pair of pyjamas, 


           Or the ham in a temperance hotel? 

     Does its odour remind one of llamas, 

           Or has it a comforting smell? 

     Is it prickly to touch as a hedge is, 

           Or soft as eiderdown fluff? 

     Is it sharp or quite smooth at the edges? 

           O tell me the truth about love.



Our history books refer to it 

      In cryptic little notes, 

It's quite a common topic on

     The Transatlantic boats;
I've found the subject mentioned in

     Accounts of suicides, 

And even seen it scribbled on

     The backs of railway guides.



     Does it howl like a hungry Alsatian, 

          Or boom like a military band? 
     
     Could one give a first-rate imitation

          On a saw or a Steinway Grand? 

     Is its singing at parties a riot? 

           Does it only like Classical stuff? 

     Will it stop when one wants to be quiet? 

           O tell me the truth about love.




I looked inside the summer-house; 

     It wasn't even there; 

I tried the Thames at Maidenhead, 

     And Brighton's bracing air. 

I don't know what the blackbird sang, 

     Or what the tulip said; 

But it wasn't in the chicken-run, 

     Or underneath the bed.



     Can it pull extraordinary faces? 

          Is it usually sick on a swing? 
     
     Does it spend all its time at the races, 

          or fiddling with pieces of string? 

     Has it views of its own about money? 

          Does it think Patriotism enough? 

      Are its stories vulgar but funny? 

          O tell me the truth about love.



When it comes, will it come without warning

      Just as I'm picking my nose? 


Will it knock on my door in the morning, 

     Or tread in the bus on my toes? 

Will it come like a change in the weather? 

     Will its greeting be courteous or rough? 

Will it alter my life altogether? 

     O tell me the truth about love.


Digue'm la veritat sobre l'amor

Algú diu que l'amor és un noiet,     
     algú, que és un ocell,
algú, que fa que el món camini dret,
     algú, que és molt mesell,
i si ho pregunto a l'home del costat,
     que sembla intel·ligent,
la seva dona afirma amb crueltat
     que ell, de fet, no hi entén.

     Serà potser l'amor com un pijama,

          o com el pernil dolç d'un restaurant tronat?     
     El seu tufet recorda el d'una llama,
          o té un perfum sofisticat?
     Punxa, en tocar-lo, com una bardissa,
          o és flonjo i tou com l'edredó?
     O bé és dur i a les vores s'arrissa?

          Digue'm la veritat sobre l'amor.


Als manuals d'història hi surt en certes
     notes de quatre mots.
És tema de conversa a les cobertes
     de tots els paquebots.
L'he vist tractat per suïcides
     en un relat intens,
també guixat, de totes mides,
     a les guies de trens.

     Udola com un gos afamegat?
          És com fanfara que s'afua?     
     El pot imitar bé un aficionat
          en un Steinway de gran cua?
     Quan canta en una festa, perd el fil?
          Només li agrada el to menor?
     Sap estar quiet, si un vol estar tranquil?
          Digue'm la veritat sobre l'amor.


L'he buscat a la casa d'estiu,
     i allà, i és rar, no hi era.
Regiro Maidenhead, a vora el riu,
     Brighton per primavera.
No sé que ha cantat la merla,
     la tulipa què ha dit.
Al corral no en veig ni una esberla,
     tampoc a sota el llit.

     Pot fer tota mena de xeres?
          Sol marejar-se al balancí?     
     Es passa el dia a les carreres
          o rasca i rasca el violí?
     Té opinions sobre l'economia?
          És patriota de debò?
     És divertit? Té un punt de grolleria?
          Digue'm la veritat sobre l'amor.


Vindrà d'una manera inesperada,
     just quan m'estic furgant el nas?
O potser em sorprendrà de matinada,
     o a l'autobús, 'nant al gimnàs?
Vindrà tal com el temps canvia?
     Serà brutal? Serà un senyor?
Alterarà la meva fesomia?
     Digue'm la veritat sobre l'amor.

Traducció de Narcís Comadira

- - - - - - - - - 

Funeral Blues (Song IX / from Two Songs for Hedli Anderson)

Stop all the clocks, cut off the telephone.
Prevent the dog from barking with a juicy bone,
Silence the pianos and with muffled drum
Bring out the coffin, let the mourners come.

Let aeroplanes circle moaning overhead
Scribbling in the sky the message He is Dead,
Put crêpe bows round the white necks of the public doves,
Let the traffic policemen wear black cotton gloves.

He was my North, my South, my East and West,
My working week and my Sunday rest
My noon, my midnight, my talk, my song;
I thought that love would last forever, I was wrong.

The stars are not wanted now; put out every one,
Pack up the moon and dismantle the sun.
Pour away the ocean and sweep up the wood;
For nothing now can ever come to any good.

De Wystan Hugh Auden (1907-1973)
A Tell me the truth about love

Escolteu-la aquí

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -


Fora tots els rellotges i el telèfon odiós, 
doneu perquè no bordi un os sucós al gos,
tanqueu tots els pianos i, amb els timbals somorts,
traieu el taüt fora, que vinguin ploramorts.

Que els avions voltegin pel cel gemegant fort, 
que hi guixin un missatge: El Meu Amor és Mort.
Que portin els coloms llaçades de crespó
i els guàrdies de tràfic guants negres de cotó.

Em va ser Nord i Sud i Llevant i Ponent, 
la setmana de feina i el diumenge indolent,
migdia i mitjanit, la parla i la cançó;
jo em creia que l’amor durava sempre: no.

No em vingueu amb estrelles, no en deixeu cap ni una; 
desmantelleu el sol i empaqueteu la lluna;
buideu els oceans, talleu el bosc arran,
perquè res ja des d’ara no podrà fer-se gran.

Traducció de Narcís Comadira
A Digue’m la veritat sobre l’amor, Barcelona, Empuries, 1997.


- - - - - - - - - - - - - - - - - -

Pareu tots els rellotges, desconnecteu tots els telèfons,
doneu al gos, perquè no bordi, l’os més suculent,
silencieu els pianos, i amb timbals amortits
emporteu-vos el fèretre, i que entrin els amics.

Que els avions gemeguin fent cercles dalt del cel
escrivint-hi el missatge: el meu amic ha mort;
poseu senyals de dol al coll blanc dels coloms,
i que els guardes es posin els guants negres de cotó.

Per mi, ell era el nord, el sud, l’est i l’oest,
el treball setmanal i el descans de diumenge,
migdia i mitjanit, paraules i cançons.
Jo em creia que l’amor podia durar sempre: anava errat.

No vull estrelles, ara; feu-me negra la nit,
enretireu la lluna, desarboreu el sol,
buideu el mar, desforesteu els boscos,
perquè ja res pot dur-me res de bo.

Traducció de Salvador Oliva

- - - - - - - - - - - - - - - - - -

Encara una altra versió que vaig trobar, anònima, a la xarxa...

Pareu tots els rellotges, despengeu els telèfons,

doneu al gos, perquè no bordi, l'os millor,

no toqueu els pianos, i amb timbals amortits

emporteu-vos el fèretre, deixeu entrar els dolguts.

Que els avions planegin amb queixa dalt del cel

escrivint-hi el missatge: el meu amic ha mort;

poseu senyals de dol als coloms de la plaça,

i que els guardes es posin els guants negres.

Ell era per a mi el Nord, el Sud, l'Est i l'Oest,

el treball setmanal i el descans del diumenge,

el meu migdia i mitja nit, els meus mots i cançons;

Jo creia que l'amor podia durar sempre: anava errat.

No vull estrelles ara, feu-me negra la nit;

enretireu la lluna, desarboreu el sol;

buideu el mar, desforesteu els boscos,

car ja no res pot dur-me res millor.