Un passeig pels bulevards ardents és un conjunt de nou poemes que es van publicar al número 1 de la revista «Els Marges» el maig de 1974. A continuació, el 2:
2
sound and make-up. Quantes tones de rímmel,
carbonissa subtil al desert dels meus ulls.
Hypocrite lecteur, ricordi la farfalla?
Cada pas un sotrac, cada cotxe un taüt.
Quina frisança a l'escorça dels cors,
quin formigueig al pellatge del riu,
quanta falsa alegria als moviments
del bassotto festoso che latrava
dintre les venes dels passants. Dolor.
Tant que se'ns desfigura la paraula.
L'abril és el mes més cruel, barreja
memòria i desig. Veus les ribes del riu?
¿Veus guspires de llum diminutes de groc
modulant els perfils i els vapors de la joia?
El món és moviment i tot ordre impossible.
Només l'ordre de l'art et donarà el repòs,
vas dir-me castament mentre em besaves
i te m'enduies lluny, de matinada.
Fes-me veure la llum que reverbera,
fes-me veure les ombres transparents,
mostra'm la plenitud de les esferes,
vaig repetir delejant impossibles.
Per me si va tra la perduta gente,
una veu repetia des d'un arbre.
Vaig mirar-te anhelant per si somreies.
Somrigueres. I bé, vaig dir-me, llança't.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada