Cerverí de Girona, Viadeyra (Ant 2)
















Ayçò és viadeyra

No'l prenatz lo fals marit,
Jana delgada!

I
No'l prenatz lo fals jurat,

que pec és, mal ensenyat,
Jana delgada!

II
No'l prenatz lo fals marit,

que pec és, ez adormit,
Jana delgada!

III
Que pec és, mal ensenyat,

no sia per vós amat,
Jana delgada!

IV
Que pec és, ez adormit,

no jaga amb vos e·l lit,
Jana delgada!

V
No sia per vos amat,

mes val cel c'avetz privat,
Jana delgada!

VI
No jaga ab vos e·l lit;

més vos y valrà l'amich,
Jana delgada!

------
Això és viadera

No el prengueu el fals marit,

Jana delicada!

1- No el prengueu el fals jurat,
que és neci, mal ensenyat…

2- No el prengueu el mal marit,
que neci és i adormit (ensopit)…
3- Que és neci i maleducat,
no sigui per vós amat…
4- Que neci és, i adormit,
no jegui amb vós al llit…

5- No sigui per vós amat,
més val aquell que teniu en privat (en la intimitat)…
6- No jegui amb vós al llit
més us hi valdrà l’amic…


delgada: esvelta, literalment "delicada".
pec: neci, poc espavilat.

Es tracta d’una composició de Cerverí de Girona (Guillem de Cervera, 1259-1285), que s’inspira en la tradició popular que es cantava en els viatges per tal d'alleugerir la monotonia i la duresa del camí. De fet, el mateix títol "viadeyra" ja significa "cançó de camí".

Aquesta procedència popular es detecta a la mètrica del poema (versos heptasíl·labs organitzats per cobles a partir d'un refrany inicial), però també molt especialment pel contingut que reflecteix els tòpics de l’amor cortès, en una estructura feta a base de paral·lelismes que anem retrobant d’una estrofa a l’altra.

"Quant al tema, s'emparenta amb les cançons de malmaridada, comunes al fons líric romànic. Es tracta d'aconsellar una dona perquè refusi el marit que li han proposat o imposat (...) i accepti, en canvi, l'amic, que ella prefereix, fins al punt que comparteixin el llit. A tal fi s'enumeren els vicis del promès o fals marit (fals jurat, pec, mal ensenyat, adormit, etc.) amb caràcter denigratori, perquè redundin, indirectament, a potenciar les virtuts de l'amic, que és probable que hàgim de fer coincidir, en la ficció del cant, amb la veu que enuncia el poema, és a dir, amb Cerverí de Girona"

DELOR, GRIFOLL i JULIÀ, Antologia de la poesia catalana p. 126 Castellnou edicions, BCN 2009

Cap comentari:

Publica un comentari