Ramon Llull. Llibre d'amic e amat

"Blanquerna començà son llibre, lo qual departí en aitants verses con ha dies en l'any. E cascú vers basta a tot un dia a contemplar Déu, segons la Art del Llibre de contemplació. Comencen les metàfores morals"

"He sentit sempre criticar, a casa nostra, en nom del seny i en nom dels benpensants, gairebé unànimement, els escriptors de passió desbordant, que es vessen en la seva obra. Aquest retret se li feia a Joan Puig i Ferrater abans de la guerra [...] Joan Salvat-Papasseit també ha estat tingut en quarentena molt de temps a causa del seu franc erotisme, que ofenia la pudibunderia dominant. Ara em plau, tot llegint Llull, de constatar que el seu desbordament és constant, la seva passió gairebé sempre "excessiva", i que ja en el seu temps, a causa d'això, era anomenat "lo foll"." 

(Palau i Fabre, Josep. "Llull de més a prop". Quaderns de l'Alquimista. Barcelona, Proa, 1997, p. 25)

"En veure's forçat Llull a condensar en poques línies matèria per a meditar tot un dia, s'imposa obligadament un llenguatge metafòric, ja que el llenguatge directe no admet una tan densa concentració. I, com és lògic, un esforç d'aquest tipus, sense perdre ni la més lleu partícula d'eficàcia mística, es transforma en un elevat món de poesia." "El gran enginy de Ramon Llull es palesa en nombroses antítesis i paradoxes. Fixem-nos en conceptes com: l'amic és sol quan es troba en companyia de la gent (versicle 47); com més el guareix l'Amat més augmenten les seves fatigues, i com més el fa llanguir, més el guareix (51 [...]); la seva riquesa és la seva pobresa (57); benanança és malanança (65); els camins d'amor són llargs i breus (70); revela els seus secrets amb secret i amb revelació els té secrets (75); [...] etc." 

(Martí de Riquer, p. 318 i 319).

9 -Digues, amic -dix l'amat-, ¿hauràs paciència si et doble tes llangors?-. -Hoc, ab què em dobles mes amors.

22. Vénc l'amic beure a la font on hom qui no ama s'enamora com beu en la font, e doblaren sos llanguiments. E vénc l'Amat beure a la font per ço que sobreoblement doblàs a son amic ses amors, en les quals li doblàs llangors.

26. Cantaven los aucells l'alba, e despertà's l'amic, qui és l'alba, e los aucells feniren lur cant, e l'amic morí per l'Amat en l'alba.

27. Cantava l'aucell en lo verger de l'Amat. Vénc l'amic, qui dix a l'aucell: -Si no ens entenem per llenguatge, entenem-nos per amor, cor en lo teu cant se representa a mos ulls mon Amat.

47. Estava l'amic tot sol, sots la ombra de un bell arbre. Passaren hòmens per aquell lloc, e demanaren-li per què estava sol. E l'amic respòs que sol fo quan los hac vists e oïts, e que d'abans era en companyia de son amat.

51. Dix l'amic a son amat: -En tu és mon sanament e mon llanguiment; e on pus fortment me sanes, pus creix mon llanguiment, e on més me llangueixs, major sanitat me dónes-. Respòs l'amat: -La tua amor és segell e empremta on mostres los meus honraments a les gents.-

57. Demanaren a l'amic: -¿Quals són tes riqueses?-. Respòs: -Les pobretats que sostenc per mon amat-. -¿E qual és ton repòs?-. -¿E qui és ton metge?-. -La confiança que he de mon amat-. -¿E qui és ton maestre?-. REspòs, e dix que les significances que les creatures donen de son amat.

97. Demanaren a l'amic de qui era. Respòs: -D'amor-. -De què est?-. -D'amor-. -¿Qui t'ha nodrit?-. -Amor-. -De què vius?-. -D'amor-. -Con has nom?. -Amor-. -D'on vens?-. -D'amor-. -On vas?-. -A amor-. -On estàs?-. -En amor-. -Has altra cosa mas amor?-. Respòs: -Hoc, colpes e torts contra mon amat.- -Ha en ton amat perdó?-. Dix l'amic que en son amat era misericòrdia e justícia, e per açò era son hostal entre amor e esperança.


 

Antítesi: Demanaren a l'amic: -Quals són tes riqueses? Respòs: Les pobretats que sostenc per mon amat.

Comparació: I el trobat era clar, quiet, intangible i profund. I ressonava com una cisterna.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada