Ramon Llull, l'enamorament (per Teodor Suau)

Teodor Suau i Puig (Ciutat de Palma, 1947) és canonge de la Seu de Mallorca. Ara fa un parell d'anys ja va publicar Ramon Llull, Somni, MIracle i Misteri (El Gra de blat), un llibre centrat en la condició cristiana de Ramon Llull. Però en aquest vessant religiós, Suau ja remarcava l'especial capacitat d’estimar de Llull, que va acabar vehiculant envers Déu. "El resultat és una vida estranyament rica en humanitat, en saviesa, en voluntat de fidelitat a la seva obsessió: que l’Amor sigui conegut i estimat". Tant és així que Llull esdevé també un precursor del diàleg intercultural i, en un context medieval, ja és capaç d'escriure: "Els infidels són persones com nosaltres".

Teodor Suau és un col·laborador habitual de Serra d'Or, que aquest mes (novembre 2015) dedica la seva pàgina mensual a Ramon Llull, ara que som a punt de commemorar el setà centenari de la seva mort. Novament, la interpretació de l'enamorament lul·lià que fa Teodor Suau em sembla molt interessant, almenys per provar que l'entenguin els nostres alumnes de secundària…

Ramon Llull

(…)

Tothom sap que Llull fou algú excepcional. Basta recordar les dades més significatives per a comprovar-ho: una quantitat enorme de quilòmetres solcats, en les condicions d'aquell temps que no ho feien gens fàcil, i que el dugueren a creuar Europa i la Mediterrània de cap a cap, de Santiago de Compostel·la a Jerusalem, passant per París, Montpeller, Gènova, Roma, Tunis, Bugia… En el curs d'aquests viatges patí naufragis, presó, pallisses i apedregament… La seva fou una vida excepcionalment llarga per a aquelles saons: prop de noranta anys i dues-centres vuitanta obres escrites! Sense ordinador i sobre totes les matèries que hom es pugui imaginar, des de la més alta mística fins a la matemàtica, la geometria i l'astronomia: conegué reis, papes, bisbes, savis, amics i enemics en abundància. Conegué èxits i fracassos; desencís i desconhort. Una vida plena, que experimenta un canvi radical quan Ramon ja ha complert trenta-un anys i rep la gràcia d'allò que ell anomena «conversió a la penitència» i que en realitat és l'inici d'un camí el contingut del qual només pot tenir un nom: un procés d'enamorament.

(…)

Ramon era un jovençà típic del seu temps, de casa bona i, per tant, sense haver-se de preocupar gaire per sobreviure (…). Això li permetia esmerçar el seu temps lliure en allò que desplegava amb més veritat la seva forma de ser: una persona particularment sensible a l'amor. Ramon fou des de sempre un home enamoradís, amb tota la intensitat, la bellesa i la profunditat d'aquest mot. Va cercar una vegada i una altra l'objecte/subjecte d'aquest amor, amb qui pogués viure de manera recíproca la passió que esdevé estimació en el temps. Quan el va trobar, comprengué que només l'Amor pot ser l'Absolut de la voluntat humana d'estimar i deixar-se estimar. Ho comprengué després d'un itinerari costós i ple de dificultats que no dubtà a superar. Llavors, tot va fluir com d'una font santa: havia trobat l'Amat; havia trobat el sentit i la felicitat.

(…)

Cada pàgina dels seus llibres, cada ratlla dels seus poemes, cada hora de la seva vida són el càntic a aquest Amor trobat, descobert, conrat i acaronat fin a la mort. Vet aquí la perspectiva i l'horitzó de qualsevol lectura que es faci de la persona, la vida i l'obra del nostre Ramon.

1 comentari:

  1. Fantastic escriptor i catequista. Potser el català més grand de l'historia.

    ResponSuprimeix