La literatura catalana a l'Edat Moderna. Barroc

Amb el terme "barroc" designem no només un estil artístic sinó, també, tota una època i la seva cultura. La que s'inicia a finals del segle XVI, fruit de la Contrareforma i el Concili de Trento (1545-1563), i que s'escamparà arreu d'Europa al segle XVII. 

El Barroc, doncs, se situa entre els períodes del Renaixement i el Neoclàssic, i va ser utilitzat per l'Església catòlica per tal de mostrar el seu poder contra els canvis culturals del segle XVI. Era la resposta a les reformes luterana i calvinista, d'una banda, i a la nova ciència que amb els seus avenços tecnològics (telescopi, microscopi, termòmetre, baròmetre, regla de càlcul…) qüestionava l'omnipresència de Déu. 

Es va caracteritzar per una oposició al període anterior, el Renaixement, ja que els seus valors havien entrat en crisi:
-Malgrat la voluntat racional, sembla que el caos sempre s'imposa.
-El desig de transformació només porta al desengany, i doncs sembla preferible la conformitat. 
-Només l'espiritualitat ens pot permetre depassar una realitat que molt sovint ens és adversa.
Tot plegat es va concretar en un pessimisme que substituïa la confiança en l'individu i la joia de viure pròpies del Renaixement. 

L'intent per defugir un món desagradable va fer que els artistes cerquessin l'evasió a través de l'obra. Per això trobem un gust exagerat per l'artificiositat i, fins i tot, l'enfarfegament. Aquestes característiques van definir el moviment i van atribuir al terme barroc un sentit pejoratiu que s'ha mantingut fins als nostres dies, l'origen del qual és el rebuig que al segle XVIII provocà l'excessiva afectació o guarniment d'una obra, fins acostar-la al ridícul. 

D'altra banda, fou un moviment que va impulsar un estil artístic no només adreçat a les elits sinó, també, al poble illetrat. Així, en òpera, dansa, teatre, pintura i arquitectura, el barroc utilitza una iconografia directa i teatral, amb tendència a una abundància d'ornamentació.

Literatura

Ara bé, si la concepció barroca del món corresponia a l'enderrocament de l'equilibri renaixentista, la llengua com a instrument de la literatura fou sotmesa a una intensa reelaboració, sovint per tal d'expressar aquell desengany o bé les limitacions socials i culturals imposades. El llenguatge es violenta i busca la provocació del lector.
-Aprofundint els contrastos (vida-mort, realitat-il·lusió, delicadesa-grolleria, bellesa-lletgesa).
-Deformant la realitat per idealitzar-la o caricaturitzar-la.
-Guanyant artificiositat: com més dificultat més bellesa -la literatura barroca no és popular.
-Exagerant (hipèrboles) i alterant l'ordre sintàctic.

En terres catalanes, la literatura barroca se centrà sobretot al Principat -Francesc Vicent Garcia, Francesc Fontanella…-. Al País Valencià i a les illes Balears les manifestacions literàries, que en algun cas van ser força escasses, es van produir en castellà.

Cal tenir en compte que la literatura castellana vivia un període brillant, el Siglo de Oro, i oferia un model temptador i irresistible per a la majoria dels escriptors (…) fins el punt de tenir un corrent d'imitació de la poesia castellana barroca en la poesia catalana.

A la foto, el retaule barroc del Miracle, obra de l'escultor Carles Morató, que s'aixeca a l'absis de l'església del Santuari del Miracle, al Solsonès. Té 23 m. d'alçada i no es va acabar fins 1758.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada