William Blake, Jerusalem (1804)



L’any 1804 el poeta anglès William Blake va escriure el poema And did those feet in ancient time dins el Prefaci a una edició d’El paradís perdut, (Paradise Lost, 1667) de John Milton. El text ha esdevingut la lletra del popular himne Jerusalem, que va composar Hubert Parry l’any 1916 per tal d’animar les tropes britàniques de la Primera Guerra Mundial. Es tracta d’una de les melodies més conegudes d’Anglaterra i la pel·lícula Carros de foc la va popularitzar arreu del món.

Jerusalem
William Blake

And did those feet in ancient time
Walk upon Englands mountains green
And was the Holy Lamb of God
On Englands pleasant pastures seen!

And did the Countenance Divine
Shine forth upon our clouded hills?
And was Jerusalem builded here
Among these dark Satanic Mills?

Bring me my Bow of burning gold:
Bring me my Arrows of desire:
Bring me my Spear: O clouds unfold!
Bring me my Chariot of fire!

I will not cease from Mental Fight,
Nor shall my sword sleep in my hand:
Till we have built Jerusalem
In Englands green & pleasant Land
  

I van caminar antigament aquells peus
damunt les verdes muntanyes d’Anglaterra.
I va ser vist el sagrat Anyell de Déu
per les plaents pastures angleses.

I va resplandir el Rostre Diví
sobre els nostres turons ennuvolats?
I es va construir aquí Jerusalem
enmig d'aquests obscurs molins satànics?

Porteu-me el meu arc d'or ardent:
porteu-me les sagetes de desig:
porteu la meva llança: obriu-vos núvols!
porteu-me el meu carro de foc!

No desistirà el meu esperit de lluitar
ni s'adormirà l'espasa a la meva mà
fins que no haurem construït una Jerusalem
en els camps verds i plaents d'Anglaterra.



Cap comentari:

Publica un comentari