Pere Calders és un dels escriptors més llegits de la literatura catalana, especialment destacat com a contista. La seva trajectòria vital va estar condicionada, com per a la gran majoria de la seva generació, per la guerra civil, l'exili i el retorn posterior a Catalunya.
Pere Calders es dóna a conèixer a principis de la dècada de 1930 amb dibuixos, articles i contes a diaris i revistes. Als vint-i-quatre anys publica els primers llibres: el recull de contes El primer arlequí (juny de 1936) i pocs mesos després la novel·la curta La glòria del doctor Larén. El 1937 s'incorpora al servei de cartografia de l'exèrcit de la República. De la seva experiència com a soldat escriu Unitats de xoc (1938)
Acabada la guerra, amb la derrota republicana, Calders passa per Roissy-en-Brie, vora París -acollit com d'altres escriptors per la Institució de les Lletres Catalanes. Però el mateix juny de 1939 embarca cap a Mèxic on s'estarà vint-i-tres anys. A Mèxic coincideix amb el seu cunyat, l'escriptor Avel·lí Artís Gener "Tísner", i es allà on escriu els que han estat considerats els seus millors textos, que tenen des del primer moment el reconeixement de la crítica. Sobresurten els contes Cròniques de la veritat oculta (1955), Gent de l'alta vall (1957), i la novel·la Ronda naval sota la boira (1966).
Però Calders sempre va tenir el desig de tornar, i considerava l'exili una situació "provisional". Per això, el 1962 torna a Catalunya, i es dedica a feines editorials i col·laboracions periodístiques. Escriu L'ombra de l'atzavara (1964), amb la qual guanya el Premi Sant Jordi, i l'any 1968 publica Tots els contes, que recollia tota la seva obra de contista de 1936 a 1967. Però no serà fins deu anys més tard, amb Invasió subtil i altres contes (un recull de la producció dispersa dels anys anteriors, apareguda en publicacions periòdiques, amb d'altres contes que encara romanien inèdits) que guanya popularitat. Sobretot quan, aquell mateix 1978, el muntatge teatral Antaviana, creat per la companyia Dagoll Dagom i basat en contes seus, esdevé un veritable èxit als escenaris. Des d'aleshores es van reeditant tots els seus llibres i encara se'n publiquen de nous amb contes inèdits.
Pere Calders rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1986) i també és distingit amb el Premi Nacional de Periodisme (1993). El 21 de juliol de 1994 va morir a Barcelona.
Refregit amb material de l'Associació dEscriptors en Llengua Catalana , el manual de Literatura Catalana (Matèria de modalitat) de Castellnou edicions, i d'altres notes disperses.
Però Calders sempre va tenir el desig de tornar, i considerava l'exili una situació "provisional". Per això, el 1962 torna a Catalunya, i es dedica a feines editorials i col·laboracions periodístiques. Escriu L'ombra de l'atzavara (1964), amb la qual guanya el Premi Sant Jordi, i l'any 1968 publica Tots els contes, que recollia tota la seva obra de contista de 1936 a 1967. Però no serà fins deu anys més tard, amb Invasió subtil i altres contes (un recull de la producció dispersa dels anys anteriors, apareguda en publicacions periòdiques, amb d'altres contes que encara romanien inèdits) que guanya popularitat. Sobretot quan, aquell mateix 1978, el muntatge teatral Antaviana, creat per la companyia Dagoll Dagom i basat en contes seus, esdevé un veritable èxit als escenaris. Des d'aleshores es van reeditant tots els seus llibres i encara se'n publiquen de nous amb contes inèdits.
Pere Calders rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1986) i també és distingit amb el Premi Nacional de Periodisme (1993). El 21 de juliol de 1994 va morir a Barcelona.
Refregit amb material de l'Associació dEscriptors en Llengua Catalana , el manual de Literatura Catalana (Matèria de modalitat) de Castellnou edicions, i d'altres notes disperses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada