Vladímir Nabòkov, Curs de literatura europea (1980)

Durant més de vint anys, Vladímir Nabòkov (Sant Petersburg, Rússia, 1899- Montreux, Suïssa, 1977) va fer classes de literatura universal a diferents universitats. Tot i que mai va arribar a reunir els continguts en un llibre -tot i tenir-ne el desig, segons manifestà a moltes entrevistes-, dels apunts i anotacions del mestre en va sortir pòstumament un Curs de literatura europea que els editors van fer començar amb una introducció ("Bons lectors i bons escriptors") i acabar amb "endreça" que trobareu més avall sencera: L'Envoi.


El meu curs és, entre d'altres coses, una mena d'investigació detectivesca a l'entorn del misteri de les estructures literàries.

Quan llegim, hem de fixar-nos en els detalls, acaronar-los.


Fragments de la introducció,
"Bons lectors i bons escriptors"

"(…) La literatura no va néixer el dia que un noi va arribar corrent de la vall neanderthal cridant "el llop, el llop", amb un enorme llop gris a punt d'encalçar-lo; la literatura neix el dia que un noi arriba cridant "el llop, el llop", sense que cap llop el persegueixi. Que aquell pobre noi acabés devorat per un animal de debò, per haver mentit tantes vegades és només un accident. Entre el llop dels boscos i el llop de la història increïble hi ha un espurnejant terme mig. Aquest terme mig, aquest prisma, és la literatura.

La literatura és invenció. La ficció és ficció. Qualificar un relat d'història verídica és un insult a l'art i a la veritat. Qualsevol gran escriptor és un entabanador, com ho és l'arxitramposa Natura. La Natura sempre ens enganya (…) L'autor literari no fa sinó seguir l'exemple de la Natura.

Tornant un moment al noi cobert de pells de xai que crida "el llop, el llop", podem exposar la qüestió d'aquesta manera: la màgia de l'art era en l'espectre del llop que ell inventa deliberadament, en el seu somni del llop; més tard la història de les seves bromes va esdevenir un bon relat. Quan finalment es va morir, la seva història va arribar a ser un relat didàctic, explicat de nit, vora la llar de foc. Però ell va ser el petit mag. Ell en va ser l'inventor. (…)"

“Literature was not born the day when a boy crying "wolf, wolf" came running out of the Neanderthal valley with a big gray wolf at his heels; literature was born on the day when a boy came crying "wolf, wolf" and there was no wolf behind him.” 




Endreça final, text íntegre

L'ENVOI

Pot ser que a algú de vosaltres li sembli que, en les presents i en alt grau irritants circumstàncies del món, l'estudi de la literatura sigui una pèrdua d'energia; sobretot l'estudi de l'estructura i l'estil. La meva opinió és que, per certs temperaments -i cadascú té un temperament diferent-, l'estudi de l'estil pot semblar sempre, en qualsevol circumstància, una pèrdua d'energia. Però a part d'això, crec que en tots els esperits, els uns inclinats envers allò artístic, els altres envers allò més pràctic, hi ha sempre una cèl·lula receptiva per les coses que trascendeixen les espantoses preocupacions de la vida quotidiana.

Les novel·les que hem estudiat no us ensenyaran res que pugueu aplicar a cap problema evident de la vida. No us ajudaran ni a l'oficina ni a l'exèrcit ni a la cuina ni en una llar d'infants. De fet, els coneixements que he provat d'impartir aquí són luxe pur. No us ajudaran a comprendre l'economia social de França ni els secrets del cor d'una dona o d'un jove. Però pot ser que us ajudin, si heu seguit els meus ensenyaments, a sentir la pura satisfacció que transmet una obra d'art inspirada i precisa i aquesta sensació de satisfacció a la vegada produeix un sentiment d'autèntic consol mental, el consol que un hom pot sentir quan pren consciència, malgrat tots els seus errors i totes les espifiades, que la textura interior de la vida és també matèria d'inspiració i precisió.

En aquest curs he mirat de revelar el mecanisme d'aquestes joguines meravelloses que són les obres mestres de la literatura. He tractat de fer de vosaltres bons lectors, capaços de llegir llibres, no pas amb l'objecte infantil d'identificar-vos amb els personatges, ni amb l'objecte adolescent d'aprendre a viure, ni amb l'objecte acadèmic de dedicar-se a les generalitzacions. He mirat d'ensenyar-vos a llegir llibres per amor a la seva forma, a les seves visions, al seu art. He tractat d'ensenyar-vos a sentir un estremiment de satisfacció artística, a compartrir no pas les emocions dels personatges del llibre, sinó les emocions de l'autor: les alegries i les dificultats de la creació. No hem parlat de llibres; hem anat al centre d'aquesta o aquella obra mestra, al cor viu de la matèria.

Ara el curs s'acaba. El treball amb vosaltres ha estat una agradable associació entre la font de la meva veu i el jardí de les vostres orelles: les unes obertes, d'altres tancades, molts molt receptius, alguns senzillament decoratius, però tots ells humans i divins. Alguns de vosaltres seguireu llegint grans llibres, d'altres deixareu de llegir grans obres un cop haureu acabat els estudis; i si algú es pensa que no pot desenvolupar la seva capacitat e plaer llegint els grans artistes, aleshores és preferible que no els llegeixi. Al capdavall, hi ha d'altres emocions en d'altres camps: l'emoció de la ciència pura és tan plaent com la de l'art pur. El principal és experimentar aquest pessigolleig en qualsevol compartiment del pensament o de l'emoció. Ens arrisquem a perdre el millor de la vida si no sabem provocar aquesta excitació, si no aprenem a elevar-nos una mica més d'on acostumem a estar, per tal de collir els fruits més excelsos i madurs de l'art oferts per al pensament humà  

“In this course I have tried to reveal the mechanism of those wonderful toys — literary masterpieces. I have tried to make of you good readers who read books not for the infantile purpose of identifying oneself with the characters, and not for the adolescent purpose of learning to live, and not for the academic purpose of indulging in generalizations. I have tried to teach you to read books for the sake of their form, their visions, their art. I have tried to teach you to feel a shiver of artistic satisfaction, to share not the emotions of the people in the book but the emotions of its author — the joys and difficulties of creation. We did not talk around books, about books; we went to the center of this or that masterpiece, to the live heart of the matter.” 
― Vladimir Nabokov, Lectures on Literature

Cap comentari:

Publica un comentari