LXXXI
Així com cell qui es veu prop de la mort,
corrent mal temps, perillant en la mar,
e veu lo lloc on se pot restaurar
e no hi ateny per sa malvada sort,
ne pren a me, qui vaig afanys passant
e veig a vós, bastant mos mals delir:
desesperat de mos desigs complir,
iré pel món vostre ergull recitant.
Així com cell qui es veu prop de la mort,
corrent mal temps, perillant en la mar,
e veu lo lloc on se pot restaurar
e no hi ateny per sa malvada sort,
ne pren a me, qui vaig afanys passant
e veig a vós, bastant mos mals delir:
desesperat de mos desigs complir,
iré pel món vostre ergull recitant.
LXXXI
Com aquell qui es veu prop de la mort,
corrent mal temps, perillant en la mar,
i veu el lloc on es pot refugiar
i no hi arriba perquè té mala sort,
m'esdevé a mi, que dures penes passe,
i us veig com l'únic remei als meus mals.
Desesperat d'acomplir els desitjos,
el vostre orgull aniré arreu contant.
Versió de Josep Piera
dins Ausiàs March. Una tria.
Tast de clàsics, 2. Ed. Barcino. 2011.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada