Tirant lo Blanc, Capítol CXX. Lamentació d'amor que fa Tirant. (Amb versió Màrius Serra)


Capítol CXX 

Lamentació d'amor que fa Tirant 


    —L'extrema pena que la mia ànima sent és com ame e no sé si seré amat. Entre tots los altres mals que sent, aquest és lo qui més me atribula, e lo meu cor és tornat més fred que gel, com esperança no tinc d'aconseguir lo que desige, per ço com la fortuna tostemps és contrària als qui bé amen. ¿E no sabeu vós que en quants fets d'armes me só trobat, jamés negú no m'ha pogut sobrar ni vèncer, e una sola vista d'una donzella m'ha vençut e mès per terra, que no he tengut contra ella resistència neguna? E si ella m'ha fet lo mal, de qual metge puc esperar medecina? ¿Qui em pot dar vida o mort, o vera salut si no ella? ¿Ab quin ànimo ni ab qual lengua parlar poré que la puga induir e moure a pietat, com sa altesa m'avança en totes coses, ço és, en riquea, en noblea e en senyoria? E si amor, qui té egual balança, qui eguala les voluntats, no inclina lo seu cor alt e generós, jo só perdut, car a mi par que totes les vies qui em poden dar remei de salut me són tancades; per què no sé quin consell prenga a la mia fort desaventura.
   No comportà Diafebus que Tirant més parlàs, tant lo veia atribulat, sinó que féu principi a un tal parlar.


118 Versió Màrius Serra, Ed. Proa, Barcelona 2020:
   -Aquesta pena tan gran que sent la meva anima és perquè estimo i no sé si m'estimaran —va lamentar Tirant—. Entre tots els meus mals, aquest és el que més m'amoïna. El cor se'm refreda tant que sembla de glaç i no tinc cap esperança d'obtenir el que anhelo, com si fortuna fos sempre adversa als que estimen. Mai ningú nom'ha pogut doblegar amb una arma a la mà i ara una donzella em venç només amb la mirada. Quin metge em pot tornar la salut sinó ella, que té la meva vida a les seves mans? Amb quina llengua li podré parlar perquè s'apiadi de mi, ella que té mes riquesa, més noblesa i més senyoria que jo? Si l'amor, que és l'única balança que pot igualar les voluntats, no inclina el seu cor generós cap a mi, estic perdut, perquè em fa l'efecte que totes les altres vies em són barrades i no sé què pot fer canviar la meva sort.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada