Ausiàs March, LXVIII - No em pren així com al petit vailet...

 











LXVIII

No em pren així com al petit vailet

qui va cercant senyor qui festa el faça,
tenint-lo cald en lo temps de la glaça
e fresc, d’estiu, com la calor se met;
preant molt poc la valor del senyor
e concebent desalt de sa manera,
veent molt clar que té mala carrera
de canviar son estat en major.

Jo són aquell qui en lo temps de tempesta,
quan les més gents festegen prop los focs
e pusc haver ab ells los propris jocs,
vaig sobre neu, descalç, amb nua testa,
servint senyor qui jamés fon vassall
ne el venc esment de fer mai homenatge,
en tot lleig fet hagué lo cor salvatge:
solament diu que bon guardó no em fall.

Plena de seny, lleigs desigs de mi tall:
herbes no es fan males en mon ribatge.
Sia entès com dins en mon coratge
los pensaments no em devallen avall.



No faig així com el petit vailet
que va cercant senyor que se’l festege,
i el tinga a escalf en el temps de glaçada
i fresc d’estiu, quan la calor té el ple;
gens no aprecia el valor del senyor
i abomina de les seues maneres,
i veu ben clar que va per mal camí
si l’estat vol canviar a millor.

Jo sóc aquell que en el temps de tempesta,
quan els altres festegen vora els focs
i amb ells puc compartir els propis jocs,
vaig sobre neu, descalç, la testa nua,
servint senyor que mai no fou vassall,
ni a ningú mai va retre homenatge,
i en tot fet lleig tingué el cor salvatge;
ell sols em diu que un bon guardó tindré.

Plena de seny, lletjos desitjos talle;
en el meu hort no vull les males herbes;
perquè s’entenga com dins del meu cor
els pensaments no em davallen avall.


                                                    Versió de Josep Piera            
                                                    dins Ausiàs March. Una tria.
                                                    Tast de clàsics, 2. Ed. Barcino. 2011.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada