Ausiàs March, XIII - Colguen les gents… (Ant. 5)


Colguen les gents ab alegria festes, 
lloant a Déu, entremesclant deports, 
places, carrers e delitables horts 
sien cercats ab recont de grans gestes, 
e vaja jo los sepulcres cercant, 
interrogant ànimes infernades, 
e respondran, car no són companyades 
d'altre que mi en son contínuu plant. 

Cascú requer e vol a son senblant,

per ço no em plau la pràctica dels vius:
d'imaginar mon estat són esquius,
sí com d'om mort, de mi prenen espant. 
Lo rei xiprè, presoner d'un heretge, 
en mon esguard no és malauirat, 
car ço que vull no serà mai finat, 
de mon desig no em porà guarir metge. 

Cell Texion qui el buitre el menja el fetge 

e per tots temps brota la carn de nou, 
e en son menjar aquell ocell may clou, 
pus fort dolor d'aquesta em té lo setge, 
car és un verm qui romp la mia pensa, 
altre, lo cor, qui mai cessen de rompre, 
e llur treball no es porà enterrompre 
sinó ab ço que d'haver se defensa. 

E si la mort no em dugués tal ofensa: 

fer mi absent d'una tan plasent vista, 
no li graesc que de terra no vista 
lo meu cors nuu, qui de plaer no pensa 

de perdre pus que lo imaginar 
los meus desigs no poder-se complir, 
e, si em cové mon derrer jorn finir, 
seran donats térmens a ben amar. 

E, si en lo cel Déu me vol allogar, 

part veure a Ell, per complir mon delit 
serà mester que em sia dellai dit 
que d'esta mort vos ha plagut plorar, 
penedint vós com per poca mercè 
mor l'ignocent e per amar-vos martre, 
cell qui lo cors de l'arma vol departre
si ferm cregués que us dolríeu de se. 

Llir entre cards, vós sabeu e jo sé 

que es pot bé fer hom morir per amor: 
creure de mi que só en tal dolor, 
no fareu molt que hi doneu plena fe.

El text correspon a l'edició de Joan Ferraté. Les poesies d'Ausiàs March. Introducció i text revisat per Joan Ferraté. Quaderns Crema. Barcelona, 1979.

El poema s’estructura en cinc cobles de vuit versos decasíl·labs amb una tornada de quatre que segueixen l’esquema de creu-creuada: 10A/10B/10B/10A/10C/10D/10D/10C. 

Ausiàs March utilitza el decasíl·lab de tradició catalana, amb cesura a la quarta síl·laba.

Vegeu-ne un comentari sencer aquí


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada