Tirant lo Blanc. Del pròleg d'Alfred Sargatal a l'edició d'Alfaguara

Tirant lo Blanc fou publicat per primera vegada a la ciutat de València el 1490 per l'impressor alemany Nicolau Spindeler, amb un tiratge de set-cents cinquanta exemplars. (…) La novel·la va ser reeditada el 1497 a Barcelona, i  se'n van fer tres-cents exemplars. Es pot dir, doncs, que la publicació de Tirant lo Blanc va venir a ser al segle XV el que els nostres dies se'n diria un best-seller.
(…)

Estem davant d'una novel·la cavalleresca, i no pas d'un llibre de cavalleries. Això vol dir que Tirant lo Blanc és una novel·la de cavallers, amb justes, reptes, batalles, cerimònies i aventures, però sense gaires dracs ni fenòmens que avui en diríem paranormals. Per contra, sí que es tracta d'una novel·la iniciàtica, sentimental, plena de jocs eròtics i d'escenes amoroses, ingènua, sensual, divertida, descarada, irònica. Una gran novel·la, en definitiva. Escrita per algú, un cavaller, que creu en el món cavalleresc, el seu món; però que alhora, gràcies al joc de miralls que constitueix la tècnica narrativa, es presenta al lector com quelcom fantàstic i alhora possible, versemblant.

En efecte: Joanot Martorell, l'autor del Tirant lo Blanc, va ser un cavaller amb tots els atributs que havien de tenir els homes de la seva casta: valent, atrevit, amb grans ideals i guerrer tant en el camp de batalla com en el llit, malgrat que aquí sovint el traeixin les debilitats més humanes (timidesa, innocència, bona fe, inexperiència) i no sempre en surti vencedor. De vegades no n'hi ha prou amb tenir una bona arma, si no s'és capaç de manejar-la bé.
   Alfred Sargatal,
del pròleg a Tirant lo Blanc,
versió en català modern que recull els capítols prescrits pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Alfaguara. Grup Santillana, Barcelona, 2008.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada