Joan Roís de Corella, Balada de la garsa i l’esmerla (Ant 8)

La Balada de la garsa i l’esmerla, conformada per una introducció i el que la tradició ha identificat amb la balada pròpiament dita, és un dels textos més atractius de Roís de Corella (1435-1497), l’escriptor renaixentista nascut a Gandia, com Ausiàs March, i, amb aquest, màxim representant de l’època d’or de la lírica catalana. (Més a Josep Bargalló. Exercicis de mètrica)



Ab los peus verds, los ulls e celles negres, 
 penatge blanc, he vista una garsa, 
 sola, sens par, de les altres esparsa, 
 que del mirar mos ulls resten alegres; 
 i, al seu costat, estava una esmerla, 
 ab un tal gest, les plomes i lo llustre, 
 que no és al món poeta tan il·lustre, 
 que pogués dir les llaors de tal perla; 
 i, ab dolça veu, per art ben acordada, 
 cant e tenor, cantaven tal balada: 

 "Del mal que pas no puc guarir, 
      si no em mirau 
 ab los ulls tals, que puga dir 
     que ja no us plau 
 que jo per vós haja a morir. 

 Si muir per vós, llavors creureu 
      l'amor que us port, 
 e no es pot fer que no ploreu 
      la trista mort 
 d'aquell que ara no voleu. 

 Que el mal que pas no em pot jaquir, 
     si no girau 
 los vostres ulls, que em vullen dir 
     que ja no us plau 
 que jo per vós haja a morir".


Vegeu-lo interpretat per Raimon a http://www.youtube.com/watch?v=HBwvb9rrzvM

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada