Rosa Leveroni, No em preguntis, amor, per què t'estimo (Ant 30)

Escrit l'any 1946, "No em peguntis, amor, per què t'estimo" forma part de l'extens llibre Presència i record (1952), que recull l'obra poètica de Rosa Leveroni des del final de la guerra civil. Leveroni forma part de la generació de la República que s'havia donat a conèixer en els anys trenta -el 1936 publica Epigrames i cançons-, però que va veure frustrada la seva joventut amb la guerra i va haver de viure l'exili interior. Malgrat això, la poesia de Leveroni s'inscriu en el simbolisme europeu, en la línia de Rilke o T. S. Eliot, o de les poetes angleses Christina Rossetti i Elisabeth Barret Browning, i assenyala una certa normalitat pel que fa a la incorporació de la dona a la literatura.

"No em preguntis, amor, per què t'estimo" és l'elegia 6 de la sèrie Elegies de la represa, em què la poeta expressa el seu desig amorós, extrem, més enllà de la raó i del temps. (...).

Extret de Antologia de la poesia catalana, ed. a cura de Rosa Delor, Isabel Grifoll i Lluïsa Julià. Castellnou edicions, Barcelona, 2005.



No em preguntis, amor, per què t'estimo,

si no trobo raons. Però podria
dir-te del rossinyol la meravella
ni el batec de la sang, ni la segura
dolcesa de l'arrel dins de la terra,
ni aquest plorar suau de les estrelles?
És que sabries, cert, l'ardent misteri
d'unes ales signant l'atzur en calma,
o el fluir de la font, o de la branca
aquest respir beat quan l'aire passa?...
No em preguntis, amor, per què t'estimo,
si et tenia dins meu i ni sabria
ja veure't com a tu, perquè respires
dintre del meu respir, si dels meus somnis
ets l'únic somni viu que no podria
arrabassar la Mort...

                                    Presència i record (1952)