Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cançons. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cançons. Mostrar tots els missatges

Tom Waits, Christmas Card From a Hooker in Minneapolis (1978) V. en català

Tom Waits, 
Christmas Card From a Hooker in Minneapolis
dins el seu sisè àlbum Blue Valentine (1978)








Nadala d’una puta a Minneapolis

Hey Charlie, I'm pregnant and living on 9th Street
Right above a dirty bookstore off Euclid avenue
And I stopped takin’dope, and I quit drinkin’whiskey
And my old man plays the trombone and works out at the track.
Ei, Charlie estic embarassada i visc al carrer 9,
just a sobre d'una llibreria bruta, rere l’avinguda Euclid,
i vaig parar de prendre drogues, i deixar de beure whisky,
i el meu vell toca el trombó i entrena a la pista.


He says that he loves me even though it’s not his baby
He says that he'll raise him up like he would his own son
And he gave me a ring that was worn by his mother
and he takes me out dancin’every saturday night.
I diu que m'estima tot i que el nadó no és seu
i diu que ell el pujarà igual que si fos propi,
i em va donar un anell que duia la seva mare
i em porta a ballar cada dissabte nit.


And hey Charlie I think about you every time I pass a fillin' station
On account of all the grease you used to wear in your hair
And I still have that record of Little Anthony & the imperials
but someone stole my record Player, how do you like that?
I ei Charlie, penso en tu cada vegada que passo per una benzinera
arran de tota la brillantina que et posaves als cabells,
i encara tinc el disc de Little Anthony & the imperials
però algú va robar el meu tocadiscs, què et sembla?


Hey Charlie I almost went crazy after Mario got busted
I went back to Omaha to live with my folks
But everyone I used to know was either dead or in prison
So I came back in Minneapolis, this time I think I'm gonna stay.
Ei Charlie, gairebé paro boja després de l'arrest d'en Mario,
així que vaig tornar a Omaha a viure amb els meus pares
però tota la gent que coneixia eren morts o a la presó
així que vaig tornar a Minneapolis, aquest cop em penso que m’hi quedaré.

Hey Charlie I think I'm happy for the first time since my accident
I wish I had all the Money we used to spend on dope
I'd buy me a used car lot, and I wouldn't sell any of’em
I'd just drive a different car every day dependin’on how I feel.
Ei Charlie, em penso que sóc feliç per primera vegada des del meu accident
i desitjaria tenir tots els diners que solíem gastar en droga.
Em compraria una pila de cotxes usats i no en vendria cap.
Senzillament conduiria un cotxe diferent tots els dies, depèn de com em sentís.


Hey Charlie for chrissake, if you want to know the truth of it?
I don't have a Husband, he don't play the trombone
I need to borrow Money to pay this lawyer and Charlie, hey
I'll be eligible for parole, come Valentine’s day.
Ei Charlie, per l’amor de Déu, vols saber la veritat?
No tinc marit ni ell toca el trombó,
i necessito demanar diners per pagar aquest advocat i Charlie, ei,
potser em donen la  llibertat condicional, vine el dia de Sant Valentí.


Minneapolis és una ciutat de l'estat de Minnesota, al nord dels Estats Units, a la vora del curs superior del riu Mississipí,

Apel·les Mestres, «No passareu!» (1915)

Apel·les Mestres (Barcelona, 28 d'octubre de 1854 - 19 de juliol de 1936), va ser un artista polifacètic dedicat al dibuix, poesia, teatre, música, il·lustració gràfica i traducció. Mestre en Gai saber des de 1908, l'any 1915 va aconseguir una nova englantina amb Flors de sang. Mestres, que des de 1885 estava casat amb la parisenca Laura Radénez, escriu aquest conjunt de poemes en esclatar la primera guerra mundial. Del conjunt, La cançó dels invadits, també anomenada «No passareu!», que va escriure contra la invasió de Bèlgica,  li va merèixer la distinció com a cavaller de la Legió d’Honor i  les Palmes Acadèmiques de França. Posteriorment «No passareu!» també es va popularitzar entre la població republicana durant la guerra civil.


La Cançó dels Invadits 
«No passareu!»

No passareu! I si passeu
serà damunt d'un clap de cendra:
les nostres vides les prendreu,
nostre esperit no l'heu de prendre.
Mes no serà! Per més que feu,
no passareu!

No passareu! I si passeu,
quan tots haurem deixat de viure,
sabreu de sobres a quin preu
s'abat un poble digne i lliure.
Mes no serà! Per més que feu,
no passareu!

No passareu! I si passeu
decidirà un cop més la història,
entre el saió que clava en creu
i el just que hi mor, de qui és la glòria.
Mes no serà! Per més que feu,
no passareu!

A sang i a foc avançareu
de fortalesa en fortalesa,
però, què hi fa? si queda en peu
quelcom més fort: nostra fermesa!
Per'xò cantem: «Per mes que feu,
no passareu!»


Saió. A la tercera estrofa un mot arcaic: saió. Mestres planteja la disjuntiva entre ser saió «que clava en creu» —és a dir, que crucifica— i el just que hi mor. Estrictament, Saió seria el servidor d'un cabdill visigot, en aquest cas gairebé en termes de sicari, decidit a crucificar sense manies tots els justos si aquest és l'encàrrec que ha rebut.

La il·lustració, de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, és obra del mateix Apel·les Mestres i pertany al "Llibre Verd III", un dietari on hi recollia cronológicament apunts del natural, retrats, detalls arquitectónics, paisatges o bé historietes.