Joan Salvat-Papasseit, una síntesi (Manresa, Tocats de Lletra 2024)

 

La Renaixença

EL ROMANTICISME, 

LLAVOR DE LA RENAIXENÇA

Durant la primera meitat del segle XIX situem una nova etapa de l'art que anomenem Romanticisme, on cal situar els orígens de la Renaixença a Catalunya. El Romanticisme va tenir el seu centre de naixement a Alemanya i Gran Bretanya, i aviat es va estendre per tot Europa, generant un fenomen d'abast mundial.

La raó, que al segle XVIII havia estat el nucli central de la Il·lustració, entrà en crisi, i es va tendir a valorar la intuïció subjectiva com a nou accés a la realitat. 

       

A la base hi ha, d'una banda, un corrent de filosofia idealista que s'interessa per temes absoluts com ara l'infinit, la immensitat, el cosmos... tot allò que depassa la ment humana i s'acosta al sublim. I de l'altra la proclamació del protagonisme del jo, paral·lela a l'afirmació individual que s'estava fent des d'altres camps, com el liberalisme polític i econòmic.

Amb tot això, resulta lògic que la literatura romàntica valorés les dimensions irracionals de la persona, com ara:

    -El sentiment. L'amor va esdevenir en aquest sentit l'epicentre de l'ideal de l'escriptor romàntic. No aconseguir-lo podia dur, fins i tot, a l'autodestrucció.

    -El somni. Es potenciava la nocturnitat, el valor del presagi, la dimensió visionària, la imatge onírica, i es descrivia una línia que desembocà un segle més tard en el surrealisme.

    -La imaginació. La creativitat i l'originalitat individuals van esdevenir valors conra la còpia del model i l'aplicació de cànons tancats. Com a conseqüència d'això es valorà l'exotisme, que es pot concretar en un desplaçament temporal -aquí pren importància la reivindicació de l'època medieval- o espacial -sobretot a Orient.

La reivindicació de l'esfera individual té la seva traducció cultural en la valoració dels pobles:

    -Tot poble té una dignitat i un dret a la llibertat mitjançant la seva voluntat de ser.

    El seu geni s'expressa per mitjà de la llengua i la cultura, la qual cosa despertava un gran interès per l'estudi de les llengües i per allò que constitueix el llegat popular d'una comunitat.

    -Neix el folk, i es duen a terme estudis i reculls de romanços, contes, cançons i llegendes...

    -Aquesta nova sensibilitat influí en els moviments nacionalistes que desembocaren en processos d'unificació (Itàlia, Alemanya...) o separació (Grècia, Irlanda...). En el cas de Catalunya és on cal parlar de la Renaixença cultural i literària que cristal·litzà políticament en l'autonomisme formulat a les Bases de Manresa (1892).

 

Ramon Llull

Aspectes biogràfics

Després de la conversió, Llull recomença la seva formació intel·lectual a Mallorca. Aprèn àrab amb un esclau i llatí al convent de Santa Maria.

L’Infant Jaume, hereu del regne de Mallorca, el crida la cort a fi de que un teòleg franciscà examini les seves obres, que són aprovades. El príncep també li proporciona els mitjans per fundar una escola, Miramar. 

Entre el 1288 i 1289 Ramon Llull fa el primer viatge a París, que en aquell moment representava el centre intel·lectual d’Europa, per defensar la seva Art a la universitat. Fracassa. 

Després d’estar-se a Roma, viatja a Gènova i fa el seu primer viatge al Nord d’Àfrica, a Tunis, per predicar als infidels seguint la seva pròpia Art. 

Torna a Roma al 1294 i es relaciona amb el papa dimissionari Celestí V. Tres anys després torna a París i després d’aquesta estada fa el retorn a la seva terra natal. 

Al 1301 fa un viatge a Xipre, la petita Armènia, l’Àsia menor, Jerusalem, Gènova i Montpeller. 

Cinc anys després té l’entrevista amb el papa Climent V. Al mateix any fa el segon viatge missioner al nord d’Àfrica, a Bugia, on és empresonat durant sis mesos per predicar la seva Art, també condemnat a mort i finalment expulsat del país. 

Arriba a Pisa després d’un naufragi. Torna a escriure obres perdudes que conservava a la seva memòria. Un any després, entre el 1309 i el 1310 fa la seva última expedició a París, i duu a terme una intensa activitat antiaverroista. 

Als 84 anys arriba moribund a Mallorca (o bé mor en el viatge de tornada veient la seva terra) ja que es diu que els musulmans el van lapidar a Bugia. Les seves restes són dipositades a l’església dels franciscans de la ciutat de Mallorca. 

L'obra de Ramon Llull

Llull, doncs, va escriure i viatjar sense repòs. Va aprendre l’àrab per dur millor a terme la tasca evangelitzadora, va explicar-se a les universitats més famoses de la seva època, va visitar reis i papes... I malgrat que també va conèixer el fracàs, mai va aturar els seus propòsits. Barreja de místic, missioner, filòsof i viatger, incorporà la literatura a la tasca de cristianitzar i, en definitiva, de convèncer. Perquè la seva intenció, d’inspiració divina, sempre va ser la de crear un corpus ideològic fonamentat en textos de finalitat didàctica i persuasiva. 

Llull és un cas únic en les literatures romàniques, i això almenys per tres raons:

1- Perquè va ser el primer autor no anònim que va escriure en llengua catalana sobre temes humanístics i científics, i un dels primers autors literaris en una llengua romànica. 
També va utilitzar el llatí, tal i com era habitual entre la gent més culta, i fins l'àrab; però a ell li interessava arribar a un públic el més ampli possible i s’adonà que només ho aconseguiria en la pròpia llengua.

2- Perquè va ser un creador de llenguatge.
No tingué predecessors en l’ús del català literari, i va ser ell qui en fixà el model. Tots els autors posteriors el va prendre com a referent.

3- Per la magnitud de la seva obra. 
Més de 243 obres que tracten temes teològics, didàctics o morals. Més que no pas escriptor de ficció, cal relacionar Llull amb el la voluntat didàctica i moralitzadora pròpia del teòleg, filòsof i missioner que va ser.

En voleu saber més? Aneu al número 5 de la revista Sàpiens! :

Llull vivia alegrement i sense problemes, quan una aparició de Jesucrist el va convèncer que havia d'abandonar la seva vida esbojarrada i dedicar-se únicament a servir Déu. No li va ser fàcil, però certament va passar els anys que li quedaven perseguint aquest objectiu. Això és, donar una resposta irrefutable, per lògica, de la veritat de la fe cristiana.

Per a difondre aquesta resposta Ramon Llull va viatjar als confins del Mediterrani i una mica més enllà; el van rebre reis i papes; el van apedregar i gairebé linxar… Tot això eren fets que podia preveure aproximadament; el que potser l'hauria sorprès és que als Països Catalans se'l recordés sobretot per un fet purament instrumental: la innovació literària i lingüística de la seva obra. Per ell, l'expressió escrita era un simple mitjà per la seva tasca missionera. Però el fet és que fou el primer a utilitzar el català en una obra filosòfica, científica o teològica, i que va signar el que segurament va ser la primera novel·la en aquesta llengua. Per això, si bé el seu mètode és de molt difícil comprensió per a un lector mitjà del segle XXI, els estudiants de secundària continuen estudiant Ramon Llull.

                                                                      Extret de la revista Sàpiens, gener 2019

Resums fet pels alumnes de 1r de BTX  Adnane Arjeuan, Nerea Arenas, Héctor Call i Aina Fernández (cursos 2011 i 2012)

La poesia trobadoresca

                                En trobareu més aquí !