Crisi i represa de la novel·la - Carme Arnau a Història de la literatura catalana

Tot i que la generació Noucentista entronitzà la poesia i va postergar la novel·la —reflex de l’ambient simbolista francès, del temperament poètic dels capdavanters del Noucentisme i de la voluntat del domini i de la creació de la llengua— el cert és que es va anar desplaçant cap a la prosa i, gradualment, cap a la novel·la. Hi havia també arreu d’Europa el potencial d’un nou públic lector i, doncs, en un entorn industrial, una perspectiva de negoci per als editors. Tot plegat desembocarà també a Catalunya, juntament amb d’altres circumstàncies —editorials, premis i critica especialitzada— en una de les èpoques més brillants de les lletres catalanes.

«Efectivament, la neutralitat durant la (primera) guerra va crear a Catalunya un públic benestant que s’acostarà a la lectura, preferentment de novel·les, amb la voluntat d’assolir una cultura i alhora una distracció. Podem esmentar, entra aquest nou públic, la presència femenina que, amb la seva progressiva alliberació i instrucció, ha esdevingut una lectora preparada —és pensant en ella, per exemple, que Carles Soldevila escriurà una trilogia, centrada en personatges femenins: Fanny, Eva i Valentina».
    Carme Arnau. Història de la literatura catalana. Vol. 10, Ed. Ariel. Barcelona, 1987

L’any 1925 Josep Maria de Sagarra deixa constància d’un públic àvid de novel·les que siguin escrites en català i parlin de la vida del país (La por a la novel·la) i el mateix any, Carles Riba tot i ser-ne encara reticent, a Una generació sense novel·la proposa emprendre el camí de la traducció: «fer arrelar en el sòl catalanesc una branca d’una novel·lística estrangera, fins a la seva independència (...) viva, fruitosa, nodrida der substàncies realment catalanes».

Tot i les moltes empreses editorials nascudes al tombant de segle, precisament durant la dictadura de Primo de Rivera en proliferaran de noves. En destaquen la Llibreria Catalònia i, sobretot, l’Editorial Proa, pensada ja com una empresa moderna: la seva col·lecció «A tot vent» que inaugurà 1928 sota la direcció literària de Joan Puig i Ferreter assolí un gran èxit: hi trobarem l’obra d’autors catalans consagrats però també la majoria dels llibres guanyadors del nou Premi Crexells —Llor, Arbó, Benguerel, Bertrana, C. A. Jordana...— així com traduccions dels russos i dels grans narradors del XIX (Dickens, Balzac, Scott, Stendhal) així com d’altres de més innovadors en els quals s’emmirallaren els nous novel·listes catalans: Proust, Woolf, Huxley, Duhamel i Moravia sobretot.

El premi Crexells de novel·la es gestà el desembre de 1927 i l’any 1928 tingué una primera convocatòria que es va declarar deserta. Però a partir de 1929 fou concedit amb regularitat fins 1938: Puig i Ferreter, Llor, Bertrana, Sagarra, Soldevila, Verbet, Martínez-Ferrando, Trabal, Rodoreda i Noel Clarassó.

La foto, de Pérez de Rozas, presenta la Diada de Sant Jordi de 1935 a Barcelona