Pere Serafí, Si em lleví de bon matí… (1565)

Pere Serafí va néixer probablement a Grècia (1505-1510?) i morí a Barcelona el 1567. Fou un pintor de renom a qui anomenaven "lo grec". Com a poeta, les seves poesies en català foren publicades el 1565 a Dos llibres. Poesia vulgar en lengua Cathalana, un conjunt de 170 poemes distribuïts en dues parts, una de profana i una altra d'espiritual. La mort li sobrevingué poc després (5 de gener de 1567) i això va impedir que edités la seva obra que també havia escrit en llengua castellana,

Pere Serafí és un bon exemple de l'ideal renaixentista: pinta, escriu i fins sabia de música. A la seva poesia s'hi pot notar la fusió d'elements renaixentistes amb d'altres encara de tradició medieval, i a vegades amb elements obertament populars, com ara aquest "Si em lleví de bon matí…":


Sí em lleví de bon matí
i aní-me'n tota soleta,
i entrí-me'n dins mon jardí, 
de matinet,
l'aire dolcet la fa rira-riret,
per collir la violeta. 

Ai llasseta, ¿què faré 
ni què diré? 
Valga'm Déu, que estic dolenta,
 l'amor és que m'aturmenta. 

A mon dolç amat trobí
adormit sobre l'herbeta, 
despertà's dient així,
de matinet,
l'aire dolcet la fa rira-riret,
si vull ésser sa amieta. 

Ai llasseta, ¿què faré 
ni què diré? 
Valga'm Déu, que estic dolenta,
 l'amor és que m'aturmenta. 

Io li'n responguí que sí, 
mas que no fos sentideta. 
Ai, que tant pler mai prenguí, 
de matinet,
l'aire dolcet la fa rira-riret, 
que restí consoladeta.

Ai llasseta, ¿què faré 
ni què diré? 
Valga'm Déu, que estic dolenta,
 l'amor és que m'aturmenta. 


Un comentari de Josep Romeu i Figueras

Josep Romeu i Figueras descriu el text com "… una cançó posada en boca femenina, segons la qual la noia es lleva de matí, va al jardí a cercar violetes i hi troba l'amat, que la requereix d'amors i ella cedeix, venturosa i joiosa. La versió de Serafí duu dues soles rimes en un discurs interromput per dos refranys a cada un dels tres grups estròfics. Es tracta d'una cançó de base fortament tradicional, de tema i d'interpretació molt coneguts, en les seves múltiples variants i modulacions, sobretot per la lírica francesa i occitana, i amb un primer vers tòpic i molt usat…"

Josep Romeu i Figueras, Estudis de lírica popular i lírica tradicional antigues. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993.


Violetes, amor i matinades fresques

L'amor i les violetes és un paral·lelisme que sovinteja a la literatura: l'atractiu d’un ram de violetes és també el de la fragilitat d’aquestes flors boscanes, tan precioses i al mateix temps, tan efímeres. Es tracta d'una planta herbàcia (Viola odorata) de la família de les violàcies que fa 15 cm d’alçada. Les fulles són verdes i tenen forma de cor; floreix durant els mesos de març-maig, amb flors d'un color blau lilós. Fa bona olor, i viu en llocs ombrívols i humits a la terra baixa, i en marges i prats a la muntanya mitjana.


La portada de la il·lstració inicial, és una versió un punt casolana: B/N sobre fons groc. L'original fotogràfica el trobareu 
a Google.

1 comentari: