La Balada de la garsa i l’esmerla, conformada per una introducció i el que la tradició ha identificat amb la balada pròpiament dita, és un dels textos més atractius de Roís de Corella (1435-1497), l’escriptor renaixentista nascut a Gandia, com Ausiàs March, i, amb aquest, màxim representant de l’època d’or de la lírica catalana. (Més a Josep Bargalló. Exercicis de mètrica)
Ab los peus verds, los ulls e celles negres,
penatge blanc, he vista una garsa,
sola, sens par, de les altres esparsa,
que del mirar mos ulls resten alegres;
i, al seu costat, estava una esmerla,
ab un tal gest, les plomes i lo llustre,
que no és al món poeta tan il·lustre,
que pogués dir les llaors de tal perla;
i, ab dolça veu, per art ben acordada,
cant e tenor, cantaven tal balada:
"Del mal que pas no puc guarir,
si no em mirau
ab los ulls tals, que puga dir
que ja no us plau
que jo per vós haja a morir.
Si muir per vós, llavors creureu
l'amor que us port,
e no es pot fer que no ploreu
la trista mort
d'aquell que ara no voleu.
Que el mal que pas no em pot jaquir,
si no girau
los vostres ulls, que em vullen dir
que ja no us plau
que jo per vós haja a morir".
Vegeu-lo interpretat per Raimon a http://www.youtube.com/watch?v=HBwvb9rrzvM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada