Ausiàs March: poesia i escolàstica (Lola Badia)

Ausiàs March: poesia i escolàstica

Ausiàs March (1397-1459), fill i nebot de poetes, va heretar junt amb el patrimoni familiar i l’adscripció a la cavalleria, l’afecció als llibres i a la lírica. Se’ns han conservat prop de deu mil versos, repartits en 127 composicions escrites, segons que sembla, a partir de 1427, quan el poeta, que havia participat en empreses militars al servei d’Alfons el Magnànim, esdevingut després rei de Nàpols, s’havia retirat a les seves possessions de Gandia i València. Ausiàs March va elaborar un llenguatge poètic que, sense arraconar del tot els motius i els recursos trobadorescos, crea un nou espai per a la poesia catalana. El vers marquià és aspre i abrupte, bastit sobre una sintaxi complexa i obscura. El seu repertori lèxic agermana els llocs comuns trobadorescos (martiri d'amor, secret d'amor, mercè), els tecnicismes dels filòsofs naturals i morals (humors, qualitat, potència, accident, primers moviments) i el registre col·loquial de la llengua materna ("crosta de pa", "cassola en forn").

Ausiàs March, en efecte, s'expressa en valencià i són totalment insignificants les concessions que fa a la morfologia i al lèxic occitans, que havien estat l'horitzó tendencial dels poetes catalans fins a les primeres dècades del segle XV. D'altra banda, March tracta de l'amor d'una manera revolucionària. Les fórmules trobadoresques, vigents des de Cerverí (1258-1285) fins a Jordi de Sant Jordi (1397-1424), prescrivien el cultiu vital i retòric d'un amor humà, sensual però idealitzat, que podia ser entès com un estímul ètic individual o com un ornament cortesà. Ausiàs March va apostar per la intel·lectualització creixent de l'afer amorós, tendència que ja havia triomfat en la tradició poètica toscana, des de la darreria del segle XIII (dolce stil nuovo, amb Guido Cavalcanti i Dante Aligheri).

L'accés parcial d'alguns laics instruïts de la Corona d'Aragó al saber dels clergues a partir de la segona meitat del segle XIV, feia que se sentissin aptes per parlar de les experiències humanes a través dels esquemes explicatius de la filosofia escolàstica. March sap d'entrada, doncs, gràcies a la psicologia aristotèlica divulgada pels ordes mendicants, que l'amor de què parla la poesia dels trobadors no és més que un accident morbós de natura psico-física que sol comportar pertorbacions perilloses, tant pel que fa a la integritat moral de l'afectat com a la seva salut física. Consentir, doncs, a la passió és fer un pas cap al caos moral.   (…) 

Lola Badia

Fragment del capítol de Lola Badia "El saber i les lletres fins el 1500", publicat dins Història de la cultura catalana (vol. 1: L’esplendor medieval, segles XI-XV). Ed. 62, Barcelona 1999.

La il·lustració mostra el retaule de Jaume Jacomart, conservat a la col·legiata de Xàtiva, que va ser pintat entre 1429 i 1461. Mostra un jove elegant amb les fletxes del martiri de sant Sebastià i, segons tradició no documentada, les faccions del personatge serien les del poeta Ausiàs March. 

Per saber-ne més:

http://www.visat.cat/traduccions-literatura-catalana/cat/autor/8/5/classics-medievals/ausias-march.html