LXXXIII
Si co el malalt qui llong temps ha que jau
e vol un jorn esforçar-se llevar
e sa virtut no l'hi pot molt aidar,
ans, llevat dret, sobtament plegat cau,
ne pren a mi, que m'esforç contra amor
e vull seguir tot ço que mon seny vol:
complir no ho pusc, perquè la força em tol
un mal extrem atraçat per amor.
Com el malalt, que fa molt temps que jau,
un dia vol llevar-se ja del llit,
sense força ni ningú que l’ajudi,
i en estar dret de sobte plegat cau;
em passa a mi, que contra amor m’esforço
i vull seguir el que el meu seny desitja.
No ho puc complir perquè la força em trau
un mal extrem que l’amor em procura.
Versió de Josep Piera
dins Ausiàs March. Una tria.
Tast de clàsics, 2. Ed. Barcino. 2011.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada