Jordi de Sant Jordi, «Enyorament, enuig, dol e desir» S. XV

Enyorament, enuig, dol e desir
m'an dat asaut des que·m partí de vós,
tan fort que ja res no·m pot abellir,
e tot quant vey plasent m'és enujós
.
Tant m'a fet mal lo vostre departir,
que m'entrenyor com no us vey com solia,
e per gran dol sovint lans mant sospir,
sí qu·ay pazós que desir no m'aucia.

Ha, cors gentil, quant de vos me partí
he us vi sus alt al vostre mirador,
morir cugey, tan greu dolor sentí:
axí·m destreny de son poder amor!
Mas com forsat heu forcí mon voler
e pris comiat de vós, gauig de ma vida,
planyent, plorant ez ab greu desesper,
maldint lo jorn de ma trista partida.

Si bé dellay visquei ab desplaser
per los gelós que us n'avien lunyat,
mas sols quant heu vos podia vezer,
encontinent tot l'àls m'er·oblidat;
mas are·m veig de tot plaser absent,
carguat d'amor e paubre de ventura,
no vasent vós, que us ham tan finament,
e per açò morray si gayre·m dura.

Cant me recort en lo departiment
e pens en vós, me sembla que us vey clar:
en aycell punt me corr·un sentiment
per tot lo cors que·m fa los ulls plorar.
Puix vau al cor e fau-li dir cridant
ab agres veus: "Ay, hon est, ma senyora?
Hon est, mon bé? Perqu·eu muyr desitant
pel no veser." Tan forment vos enyora!

Enquer vos vey la nuyt en somiant,
de què·l meu cors pren un pauch de repòs,
e·l jorn aprés vau tot joyós pensant
com suy stats ab vostre donós cors;
per què us sopley vos vaja·l cor en me
un·or·al jorn per bona conexença,
car cant plus vau plus vos ham, per ma fe,
e plus m'entench en vostra benvolença.

Tornada

Na Ysabel, tant havets sobre me,
que, com no us vey, visch en fort penitença;
mas al pus tost e pus breu que poré
iray veser la vostra continença.

Tornada

Car lo meu cors és tant irat ab me
e tant felló per vostra departença,
que·m vol ausir e diu que, per sa fe,
tro us haja vist no m'haurà benvolença.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada