Valeri Fuster, Cançó de les dones (1556)

La Cançó de les dones, de Valeri Fuster, és un bon exemple de la producció de l'anomenada Escola satírica valenciana. Els vents eren de Contrareforma, però el text és d'un profund desvergonyiment. Raimon el va popularitzar en una versió cantada l'any 1971.

Cançó de les dones

Dones, l'hivern ja s'acosta;
si voldreu tenir delit,
prenga cascuna marit.

L'estiu bell ab la calor
ja del tot vos ha deixat,
i ara ve l'hivern traïdor,
enemic del despullat:
les que estau en soledat,
perquè us consoleu de nit,
prenga cascuna marit.

Les que estau forres de roba,
proveïeu al temporal,
i la que és mesella i pobra
recullga's a l'hospital;
mas les que tenen cabal,
perquè seguesquen l'escrit,
prenga cascuna marit.

Lo qui vol fred no sentir

prop lo foc se deu posar,

i el malalt per a guarir

Déu i sants deu reclamar:

la que es vol grossa tornar

en lo menjar i en lo llit,

prenga cascuna marit.

La fredor és enemiga

dones en el temps plujós;

per ço em par que és bé que us digs:

cerque lo foc saborós

que esclafant no és enutjós,

ans plaent com ja tinc dit,

prenga cascuna marit.

Les que anau per lo gran gel
casi mortes en est centre,
xupau qualque canyamel
que ab dolçor vos calfe el ventre.
Joves, velles ab bon tempre,
per semblant les que hau parit,
prenga cascuna marit.

Si, dones, vostra campana
ab lo vent bruny per sonar,
lo batall de bona gana
no lo hi deixeu de posar
i ab la fervor del tocar
vos calfareu sens despit:
prenga cascuna marit.

Procurau sense perill
si us aqueixa lo gran fred
beure oli del cetrill
per los matins un poquet:
feu-ho, que és consell discret
si ho notau al bon sentit:
prenga cascuna marit.

La il·lustració és un petit fragment del tríptic de Hyeronimus Bosco, El Jardí de les delícies (1510-1515)