Fins fa ben pocs anys, per anomenar aquest període s'utilitzava el concepte de "Decadència", aplicant acríticament allò que Albert Rossich i, postertiorment, Eulàlia Miralles, han qualificat de clixé reduccionista, difós al segle XIX des del moviment de "Renaixença" per etiquetar els tres segles anteriors. En qualsevol cas, i al costat del segle XV -època daurada de la literatura catalana-, aquests tres segles podrien caracteritzar-se per una davallada de la producció literària culta, així com per la presència d'autors bilingües. Però en cap cas poden ser titllats de decadents, tal com demostra la recerca literària contemporània.
La il·lustració és una pintura d'Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755), un precursor del neo-classicisme. Porta per títol "Estiu".
La il·lustració és una pintura d'Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755), un precursor del neo-classicisme. Porta per títol "Estiu".
Segles XVI - XVIII:
marc històric i cultural
marc històric i cultural
- D'ençà la conquesta d'Amèrica, la Corona catalano-aragonesa esdevindrà una peça secundària del naixent imperi castellà, especialment quan el gruix del comerç es traslladarà des de la Mediterrània a l'Atlàntic, afeblint molt l'economia catalana. De fet, Catalunya no podrà comerciar directament amb Amèrica fins 1778, amb Carles III.
- També al llarg d'aquest segles, els Països Catalans viuen diversos episodis bèl·lics, de resultats sempre adversos:
. la guerra de les Germanies al País Valencià i a Mallorca (1516-1556)
. la guerra dels Segadors al Principat (1640-1659). El Tractat dels Pirineus suposarà la pèrdua de les comarques de la Catalunya Nord en benefici de França.
. la guerra de Successió (1702-1714), l'entronització de la dinastia dels Borbó, i el Decret de Nova Planta (1716) suposaran la fi de les llibertats nacionals catalanes i la repressió cultural i lingüística.
- Culturalment, la nova dinastia castellana dels Trastàmara al capdavant de la Corona d'Aragó -d'ençà 1412, al Compromís de Casp- ja havia iniciat la castellanització de les classes dirigents. La tendència s'accentuarà al segle XVI, quan la noblesa s'identifiqui progressivament amb l'ideal centralitzador de Felip II, i la seva voluntat d'impermeabilització ideològica (Contrareforma). Cal tenir present que els artistes i intel·lectuals estaven forçosament vinculats a la cort o l'església, úniques institucions amb capacitat per impulsar, finançar i fins orientar la majoria d'iniciatives culturals. Tot i aquest panorama, el català continuarà sent l'única llengua d'ús oral i escrit entre les classes populars, tal com reflecteix la vitalitat de la literatura popular.
"Símptoma de la nova situació des del segle XVI és que poetes importants, com ara Boscà, escriguin pràcticament només en castellà, o bé que la poesia d'Ausiàs March irradiï la seva influència sobre les literatures peninsulars, fonamentalment gràcies a les traduccions castellanes -de fet, la primera impressió de la poesia de March, anterior quatre anys a la catalana, és la de la traducció, a finals dels anys 30 del XVI, a València. La poesia d'aquest període és remarcable, poetes que alternen indistintament català i castellà, com Pere Serafí, Joan Pujol i Joan Ferrandis d'Herèdia, en són la prova."
Eulàlia Miralles et a.
De l'Humanisme i el Renaixement
El pensament humanista s'havia difós des d'Itàlia a tot Europa d'ençà la segona meitat del segle XIV, sota la influència de dos escriptors excepcionals: Petrarca i Bocaccio.
Es tractava d'un moviment caracteritzat...
. per la recuperació d'obres de l'antiguitat clàssica
. per la seva voluntat de transformar el pensament dogmàtic medieval per un de més racionalista, propi de la nova societat burgesa, més oberta i dinàmica.
. per la seva concepció de les persones, la seva individualitat i la seva llibertat per interpretar el món.
L'home, doncs, esdevenia el centre de l'univers i podia observar la realitat que l'envoltava amb sentit crític, sense la rigidesa de la mentalitat escolàstica. I Europa, al llarg dels segles XV i XVI començarà a canviar, des d'una visió teocèntrica a una d'antropocèntrica. Que no vol dir anticristiana: l'Humanisme proposarà una religió més personal, on cadascú adquireix autonomia espiritual i és més lliure de les institucions religioses.
En síntesi, l'Humanisme reflecteix un canvi de sensibilitat entre l'Edat Mitjana i el Renaixement, fonamentada en el desig de saber i d'aprendre: el coneixement del llatí i del grec, la filosofia de Plató i Aristòtil, la preocupació per la ciència, l'interès per la bellesa… Leonardo da Vinci (1452-1519) ho exemplifica perfectament: fou un home d'esperit universal, artista i a la vegada, científic. Enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof, escriptor… Ell tot sol simbolitza la voluntat de saber del moviment humanista i, alhora, la creativitat pròpia del Renaixement.
El Renaixement, doncs, serà el fruit d'aquests ideals humanistes, la seva plasmació política, social i artística, des de les acaballes del segle XV i al llarg de tot el segle XVI. Un període de canvis molt profunds:
- La impremta permetrà una major i més ràpida difusió de les idees (Magúncia, 1455: Gutemberg).
- Les grans descobertes geogràfiques (Amèrica, 1492: Colom) abonaran una concepció unitarista del món, embrió dels estats moderns, basats en la figura d'un príncep que aglutina tot el poder.
- La Reforma protestant de Martí Luter qüestionarà el paper de l'església i les seves institucions -en una trajectòria engegada per Erasme de Rotterdam (1476-1536), al seu Elogi de la follia. Luter proposà una reforma basada en la salvació per la fe, el sacerdoci universal i l'autoritat de la Bíblia, que ell mateix va traduir a l'alemany.
Eulàlia Miralles et a.
De l'Humanisme i el Renaixement
Es tractava d'un moviment caracteritzat...
. per la recuperació d'obres de l'antiguitat clàssica
. per la seva voluntat de transformar el pensament dogmàtic medieval per un de més racionalista, propi de la nova societat burgesa, més oberta i dinàmica.
. per la seva concepció de les persones, la seva individualitat i la seva llibertat per interpretar el món.
L'home, doncs, esdevenia el centre de l'univers i podia observar la realitat que l'envoltava amb sentit crític, sense la rigidesa de la mentalitat escolàstica. I Europa, al llarg dels segles XV i XVI començarà a canviar, des d'una visió teocèntrica a una d'antropocèntrica. Que no vol dir anticristiana: l'Humanisme proposarà una religió més personal, on cadascú adquireix autonomia espiritual i és més lliure de les institucions religioses.
En síntesi, l'Humanisme reflecteix un canvi de sensibilitat entre l'Edat Mitjana i el Renaixement, fonamentada en el desig de saber i d'aprendre: el coneixement del llatí i del grec, la filosofia de Plató i Aristòtil, la preocupació per la ciència, l'interès per la bellesa… Leonardo da Vinci (1452-1519) ho exemplifica perfectament: fou un home d'esperit universal, artista i a la vegada, científic. Enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof, escriptor… Ell tot sol simbolitza la voluntat de saber del moviment humanista i, alhora, la creativitat pròpia del Renaixement.
El Renaixement, doncs, serà el fruit d'aquests ideals humanistes, la seva plasmació política, social i artística, des de les acaballes del segle XV i al llarg de tot el segle XVI. Un període de canvis molt profunds:
- La impremta permetrà una major i més ràpida difusió de les idees (Magúncia, 1455: Gutemberg).
- Les grans descobertes geogràfiques (Amèrica, 1492: Colom) abonaran una concepció unitarista del món, embrió dels estats moderns, basats en la figura d'un príncep que aglutina tot el poder.
- La Reforma protestant de Martí Luter qüestionarà el paper de l'església i les seves institucions -en una trajectòria engegada per Erasme de Rotterdam (1476-1536), al seu Elogi de la follia. Luter proposà una reforma basada en la salvació per la fe, el sacerdoci universal i l'autoritat de la Bíblia, que ell mateix va traduir a l'alemany.
- La resposta del catolicisme al cisma provocat per Luter i les diferents esglésies protestants fou la Contratreforma, una sèrie de canvis per respondre a les crítiques i enfortir-se davant les altres confessions. La seva màxima plasmació tindrà lloc al Concili de Trento (1545-1563) i la figura que més destacà va ser la d'Ignasi de Loiola.
L'ideal estètic del Renaixement serà el propi del món clàssic:
. valoració dels models greco-llatins
. subjecció a unes normes
. recerca de l'equilibri, l'harmonia i la mesura.
Més informació a Sàpiens
L'ideal estètic del Renaixement serà el propi del món clàssic:
. valoració dels models greco-llatins
. subjecció a unes normes
. recerca de l'equilibri, l'harmonia i la mesura.
Més informació a Sàpiens
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada