La Renaixença, notes essencials (Joaquim Molas)

Joaquim Molas (1930-2015), fou catedràtic de literatura catalana a la UAB i la UB, planteja la Renaixença com un moviment de recuperació de la identitat catalana que té els seus primers símptomes en plena Il·lustració del segle XVIII, a partir de l'interès que demostren un conjunt d'historiadors per la llengua, la literatura, la memòria del passat medieval. Ho va escriure així:

En conjunt, el moviment de la Renaixença va constituir un intent de recuperar —i definir— una consciència diferencial catalana i, alhora, d'adaptar alguns dels corrents més vius de la cultura europea. L'intent es va realitzar en tots els camps de la creació i posant en joc ideologies sovint oposades. [...] En general, els senyals d'identitat, hom els buscà en dos sentits: el passat i la tradició popular. El historiadors, per exemple, ampliaren —i aprofundiren— els coneixements acumulats per la Il·lustració sobre l'edat mitjana i, sobretot, els interpretaren a la llum de les noves ideologies liberals, o conservadores, tant se val. I, amb l'ajut dels escriptors, van articular una mena de paradís perdut. [...] Els folkloristes van tractar de recollir el patrimoni de cançons, llegendes, rondalles, balls i aforismes que, segons Marià Aguiló, eren "un dels baluards darrers de la nacionalitat catalana que hem vist acabar d'enderrocar-se per si sol". I, en un altre sentit, els costumistes van tractar de fixar els tipus i els comportaments de la menestralia urbana i, principalment, de la pagesia. Els escriptors, per últim, van contribuir a la divulgació d'aquesta massa d'idees —i d'ideals— [...].


Joaquim MOLAS, La cultura durant el segle XX 

La il·lustració prové d'un gravat romàntic: les històries de lladres i bandolers, com la de Joan de Serrallonga que va recrear Víctor Balaguer, formen part del patrimoni de la cultura popular i guanyen força durant la Renaixença.