La Renaixença

EL ROMANTICISME, 

LLAVOR DE LA RENAIXENÇA

Durant la primera meitat del segle XIX situem una nova etapa de l'art que anomenem Romanticisme, on cal situar els orígens de la Renaixença a Catalunya. El Romanticisme va tenir el seu centre de naixement a Alemanya i Gran Bretanya, i aviat es va estendre per tot Europa, generant un fenomen d'abast mundial.

La raó, que al segle XVIII havia estat el nucli central de la Il·lustració, entrà en crisi, i es va tendir a valorar la intuïció subjectiva com a nou accés a la realitat. 

       

A la base hi ha, d'una banda, un corrent de filosofia idealista que s'interessa per temes absoluts com ara l'infinit, la immensitat, el cosmos... tot allò que depassa la ment humana i s'acosta al sublim. I de l'altra la proclamació del protagonisme del jo, paral·lela a l'afirmació individual que s'estava fent des d'altres camps, com el liberalisme polític i econòmic.

Amb tot això, resulta lògic que la literatura romàntica valorés les dimensions irracionals de la persona, com ara:

    -El sentiment. L'amor va esdevenir en aquest sentit l'epicentre de l'ideal de l'escriptor romàntic. No aconseguir-lo podia dur, fins i tot, a l'autodestrucció.

    -El somni. Es potenciava la nocturnitat, el valor del presagi, la dimensió visionària, la imatge onírica, i es descrivia una línia que desembocà un segle més tard en el surrealisme.

    -La imaginació. La creativitat i l'originalitat individuals van esdevenir valors conra la còpia del model i l'aplicació de cànons tancats. Com a conseqüència d'això es valorà l'exotisme, que es pot concretar en un desplaçament temporal -aquí pren importància la reivindicació de l'època medieval- o espacial -sobretot a Orient.

La reivindicació de l'esfera individual té la seva traducció cultural en la valoració dels pobles:

    -Tot poble té una dignitat i un dret a la llibertat mitjançant la seva voluntat de ser.

    El seu geni s'expressa per mitjà de la llengua i la cultura, la qual cosa despertava un gran interès per l'estudi de les llengües i per allò que constitueix el llegat popular d'una comunitat.

    -Neix el folk, i es duen a terme estudis i reculls de romanços, contes, cançons i llegendes...

    -Aquesta nova sensibilitat influí en els moviments nacionalistes que desembocaren en processos d'unificació (Itàlia, Alemanya...) o separació (Grècia, Irlanda...). En el cas de Catalunya és on cal parlar de la Renaixença cultural i literària que cristal·litzà políticament en l'autonomisme formulat a les Bases de Manresa (1892).