Walt Whitman, Oh Capità! El meu Capità! (1865)

Oh Capità! El meu Capità! és el poema que Walt Whitman va escriure en homenatge al president dels Estats Units, Abraham Lincoln, després del seu assassinat l'any 1865. Es va publicar aquell any com a apèndix de Fulles d'herba, obra a la qual va dedicar quatre dècades. El text, dels més populars de Whitman, encara ho és més d'ençà que Robin Williams el recita, a la pel·lícula El club dels poetes morts, on interpreta el paper d'un singular professor de literatura. Acomiadat del centre on fa les seves classes, en una de les escenes més memorables, tots els nois s'alcen sobre el pupitre i li diuen aquest 'Oh capità, el meu capità!'.

Walt Whitman (1819-1892). Poeta, assagista i periodista. Quan va esclatar la Guerra de Secessió americana (1861-1865) va anar per hospitals i campaments a la recerca d'un germà desaparegut. El profund impacte d'aquell conflicte el va canviar per sempre, i va voler escriure un llibre suprem, Fulles d'herba, a qui va destinar gairebé quatre dècades, mitjançant ampliacions i també fins a set revisions. 

L'any 2014, Edicions de 1984 ha publicat l'edició completa de Fulles d'herba, de Walt Whitman, amb traducció de Jaume C. Pons Alorda. És la primera vegada que es publica sencera en llengua catalana. Aquest és el poema O Captain! my Captain! i, a continuació, el text de la contraportada del llibre. 

Oh Capità! El meu Capità!

Oh Capità! El meu Capità! S'ha acabat l'espantós viatge,
La nau ha superat tots els esculls, hem guanyat el premi que anhelàvem,
El port és ben a prop, sento les campanes, la gent està exultant,
Els ulls segueixen la ferma quilla, la nau severa i audaç,
Però oh cor! Cor! Cor!
Oh sagnants gotes vermelles!
Allà, a la coberta, el meu Capità 

Jeu fred i mort.

Oh Capità! El meu Capità! Aixeca't i escolta les campanes;
Aixeca't -per a tu s'alça l'estendard -per tu sona la trompeta,
Per tu rams i corones florents -per tu les platges atapeïdes de gent.

Per tu crida la massa oscil·lant, per tu les seves cares es giren anhelants;
Aquí, Capità! Pare estimat!
Que el teu cap descansi sota el meu braç!
Això ha de ser algun somni, a la coberta
Jeus fred i mort.

El meu Capità no contesta, els seus llavis tan pàl·lids i quiets,
El meu pare no nota el meu braç, no té pols, ni voluntat,
La nau ha ancorat sana i estàlvia, s'ha acabat el seu viatge,
De l'espantosa travessia, la nau arriba victoriosa amb un trofeu;
Exulteu-vos, oh platges, i soneu, oh campanes!
Però jo, amb una fúnebre càrrega,
Camino per la coberta on el meu Capità
Jeu fred i mort.

- - - - - - -

O Captain! my Captain! our fearful trip is done;
The ship has weather’d every rack, the prize we sought is won;
The port is near, the bells I hear, the people all exulting,
While follow eyes the steady keel, the vessel grim and daring:
But O heart! heart! heart!

O the bleeding drops of red,

Where on the deck my Captain lies,

Fallen cold and dead.

O Captain! my Captain! rise up and hear the bells;
Rise up—for you the flag is flung—for you the bugle trills;
For you bouquets and ribbon’d wreaths—for you the shores a-crowding;
For you they call, the swaying mass, their eager faces turning;

Here Captain! dear father!

This arm beneath your head;

It is some dream that on the deck,

You’ve fallen cold and dead.

My Captain does not answer, his lips are pale and still;
My father does not feel my arm, he has no pulse nor will;
The ship is anchor’d safe and sound, its voyage closed and done;
From fearful trip, the victor ship, comes in with object won;

Exult, O shores, and ring, O bells!

But I, with mournful tread,

Walk the deck my Captain lies,

Fallen cold and dead.

Walt Whitman, Leaves of Grass

Walt Whitman és el poeta del jo i del col·lectiu, de la terra i de la mar, dels oficis i de les llibertats, de la democràcia i de la guerra, de la natura i de la civilització, d'allò sublim i d'allò banal, de l'ànima i del sexe. Gràcies al seu llibre màxim, Fulles d'herba (1855-1892), Whitman ha esdevingut un esglaó imprescindible de la poesia universal, un creador únic i incommensurable capaç de condensar l'energia de tot el cosmos a través d'una sèrie de cants exaltats que varen saber atrapar l'essència extraordinària de la vida. La seva obra representa la primera poesia genuïnament americana, com si tots els grans creadors de l'antiguitat s'haguessin donat la mà per renéixer a través d'una veu que va fer supurar la sang d'un continent nou, un món nou que va saber expandir-se més enllà de les seves cendres bèl·liques. Des que va ser publicat per primer cop, Fulles d'herba ha continuat inspirant generacions i generacions d'éssers humans que han trobat dins seu una llum nova que mai deixa de reverberar i d'insinuar nous camins creatius, fulgurants d'emoció. Ara, quasi dos-cents anys després del naixement del seu autor, Fulles d'herba en la seva edició final, definitiva i completa en llengua catalana.

De la contraportada al llibre d'Edicions de 1984, Barcelona