L'emigrant és una obra coral amb text de Jacint Verdaguer i música d'Amadeu Vives. Dedicada a l'Orfeó Català i estrenada per aquest mateix orfeó el 8 d'abril de 1894, s'ha convertit amb el temps en un cant patriòtic nostàlgic, especialment per als exiliats, que si bé és representatiu de la catalanitat, en el fons canta l'enyor de qualsevol pàtria. L'emigrant, en una consulta popular coordinada per la revista musical Enderrock amb l'objectiu de saber quines són les cançons que ens representen millor com a país i ens projecten al món, formà part de les 10 primeres escollides, al costat de l'Estaca, El cant dels ocells, Boig per tu o La santa espina.
Dolça Catalunya,
pàtria del meu cor,
quan de tu s’allunya
d’enyorança es mor.
I
Hermosa vall, bressol de ma infantesa,
blanc Pirineu,
marges i rius, ermita al cel suspesa,
per sempre adéu!
Arpes del bosc, pinsans i caderneres,
cantau, cantau;
jo dic plorant a boscos i riberes:
adéu-siau!
II
¿On trobaré tos sanitosos climes,
ton cel daurat?
Mes ai, mes ai! on trobaré tes cimes,
bell Montserrat?
Enlloc veuré, ciutat de Barcelona,
ta hermosa Seu,
ni eixos turons, joiells de la corona
que et posà Déu.
III
Adéu, germans; adéu-siau, mon pare,
no us veuré més!
Oh!, si al fossar on jau ma dolça mare,
jo el llit tingués!
Oh mariners, el vent que me’n desterra
que em fa sofrir!
Estic malalt, mes ai!, torneu-me a terra,
que hi vull morir!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada