Àngel Guimerà, La filla del mar (1900)

La temporada 2001-2002 La filla del mar es presentava al Teatre Nacional de Catalunya. I encara vint anys després, l'any 2022, la companyia La Barni Teatre la portava de nou als escenaris en forma de teatre musical, amb la voluntat d’acostar un dels grans clàssics del teatre català al públic dels nostres dies. L'obra també es presentà al teatre Kursaal de Manresa el gener de 2022. 

Sinopsi:

L’Àgata és una jove rescatada del mar quan era nena, que ha crescut en un petit poble de la costa on no acaba d'integrar-se, a causa dels seus orígens desconeguts. De posat i parlar rudes, l’Àgata només troba la pau en allò que justament li va robar la seva família en el seu naufragi, el mar. Amb la innocència d’algú que només pensa en l’horitzó, la pesca i la seva “germana” Mariona, l’arribada al poble de Pere Màrtir farà que l’Àgata es vegi involucrada en un complex triangle amorós que, tot i néixer com un engany, la portarà a viure un amor romàntic, extrem, purament instintiu i boig, que desencadenarà tràgiques conseqüències. I és que Pere Màrtir, el galant faldiller que ha tastat i deixat totes les dones que ha volgut, sense voler-ho quedarà atrapat per l'Àgata, l'única noia que sabrà estimar-lo amb senzillesa i a la llum del dia. Tanmateix, Àgata —la filla del mar— esdevindrà l'instrument amb què les dones rebutjades es venjaran de l'home que les va humiliar. 

La filla del mar, d’Àngel Guimerà és una història d'una vigència absoluta que ens parla de la discriminació i la resistència de les comunitats a incorporar la diferència, i que permet qüestionar-nos el paper dels instints en el comportament humà. I l'Àgata, una desposseïda, ens remet decididament a les seves predecessores Maria Rosa o la Marta i Manelic, de Terra Baixa.

La filla del mar

(final Escena VII de l'acte I)

ÀGATA: Vós sí que m'estimeu, Baltasanet!

BALTASANET: Com tothom, dona!

RUFET (amb indiferència): I és clar que t'estimem!

ÀGATA: Sí?... (En Baltasanet parla a tothom en favor de l'Àgata que es va tranquil·litzant)

CATARINA: (entrant a sa casa) I és clar que sí.

BALTASANET: Àgata... I escolta, escolta: potser sí que aquell peix enamorat era jo.  

ÀGATA: (rient): No em feu riure!   

RUFET: I veiam: com ha acabat allò dels dos peixos? (Tots insisteixen pera que ho acabi de contar.)
AGATA: Doncs ha acabat, que perseguint-los, al darrera se 'n venia un de molt gros tot fet un esparrafall, i ja badava la bocassa per a engolir-los quan jo que he aixecat la fitora i li he tirada ab tant coratge que al clavar-li me n' hi he anat al darrera. (Rient.) Maleïda siga! I tota contenta jo ni hi pensava en què m'engolia en aquella aigua, sinó en què el lladregot i assassino era ben mort! Ah quina alegria! Que se 'ls mengi ara, jo em deia, i vinga glops d'aigua! I res més: que es van salvar els enamorats; i el peix gros se'l menjarà algun senyoràs aquest vespre. I jo vaig tornar a sortir a dalt i em vaig agafar a un rem que m'allargava el Baltasanet i aquí em teniu dreta i bona, i eixugant-me.
LLUÏSETA: Ara vé la Mariona: i amb cara d'enfadada. (Ho ha dit a la Catarina que amb Baltasanet i Gregori han seguit entrant i sortint de la casa.)
CATARINA (a Lluïseta): És que ja té a sobre la repulsa del Cinquenes.

(La imatge és la d'una fitora, del Museu de la pesca de Palamós)

Dues cites importants del tercer acte:

Escena VIII

ÀGATA: Ai que m'han enganyat a mi! A mi, perquè no sóc ningú, i faig nosa! Faig nosa a la terra; a la terra, a la terra!

Escena IX

ÀGATA: El mar si que m'estima! Això se n'entra a l'ànima! Aquí a la terra misèria i llàgrimes i mort: allà la pau amb els meus, sense angoixes ni mentides!