Joan Maragall, Excelsior

Deia Maragall l'any 1901, en un discurs al moviment orfeonístic: 'El sentiment de Pàtria us farà forts; el sentiment artístic us farà purs. (…) Ascendir, ascendir, amics meus! Terra sou, no la renegueu; més espiritualitzeu-la, feu-la anar tornant al cel. Per l'art i per la Pàtria: Excelsior!". Glòria Casals l'ha relacionat amb el mateix vitalisme d'arrel nietzchiana que uns anys abans, el 1894, havia quedar reflectit en el poema que és una declaració d'intencions de l'aventura intel·lectual modernista: Excelsior.



Vigila, esperit, vigila,
no perdis mai el teu nord,
no et deixis dur a la tranquil·la
aigua mansa de cap port.

Gira, gira els ulls enlaire,
no miris les platges roïns,
dóna el front en el gran aire,
sempre, sempre mar endins.

Sempre amb les veles suspeses,
del cel al mar transparent,
sempre entorn aigües esteses
que es moguin eternament.

Fuig-ne de la terra immoble,
fuig dels horitzons mesquins:
sempre al mar, al gran mar noble;
sempre, sempre mar endins.

Fora terres, fora platja,
oblida’t de ton regrés:
no s’acaba el teu viatge,
no s’acabarà mai més.

Joan Maragall

El terme llatí "Excelsior" el podem interpretar com "Més gran que...", "Per sobre de..."

Cap comentari:

Publica un comentari