Un senyor de Puerto Rico
al balcó tenia un lloro
de rica ploma i bon pico:
un lloro dels que fan oro,
dels lloros que costen pico.
Un veí seu, que era moro,
de Tetuan, va rebre un mico.
Amarra aquest mico, el moro,
al balcó, quedant el lloro
a l'altre, però lluny del mico.
Mes tan i tan xerrà el lloro,
que un dia s'empipa el mico,
i amb rabiós alè de toro
l'embesteix. S'amaga el lloro,
trenca la cadena el mico,
salta a la gàbia del lloro,
surt el lloro, pica al mico,
xiscla el mico, xerra el lloro
i, amb l'esvalot, surt el moro.
I el senyor de Puerto Rico .
- Per què no tanca el seu lloro?
- Per què no amarra el seu mico? -
Exclamen els dos fent coro,
volguent l'un agafar el lloro
i estirant-li, l'altre, el mico.
Cau el mico sobre el lloro.
El lloro li clava el pico.
Reganya les dents el mico
i, esverat, mossega el moro
i el senyor de Puerto Rico.
Aquest renega del lloro,
prometent matar el mico,
mentre que, furiós, el moro
provoca l'amo del lloro
i embesteix a lloro i mico.
Cap amunt s'enfila el lloro,
cap avall s'escorre el mico
i, faltant tots al decoro,
agarrats queden el moro
i el senyor de Puerto Rico.
- ¡Ay, moro, si pierdo el loro!
- li diu el de Puerto Rico.
Replica, cremat, el moro:
- Pagaràs ben car el lloro,
oh, cristià!, si es perd el mico.
Creix el brogit; vola el lloro,
cau al carrer sobre el mico...
Burrango el de Puerto Rico,
veient-se amb perill el lloro,
altre volta sobre el mico!
Es desfà com pot del moro.
Entra i pega un tiro al mico,
però l'erra i mata el lloro.
Cau desmaiat. Riu el moro
i fuig a buscar el mico.
Eixerit, retorna el moro
amb el lloro mort i el mico.
Auxilia el de Puerto Rico...
I després li envia el lloro
amb una carta, pel mico,
que diu: "Seis onzas en oro
per l'atemptat contra el mico,
d'un cristià reclama un moro.
Guardi's, dissecat, el lloro.
Pagui'm ara, a mi, aquest pico".
Veu això l'amo del lloro.
Es tira damunt del mico.
Mata el mico, mata el moro,
i, mort moro, mico i lloro,
fa un farcell... i a Puerto Rico!
Sabaté i Aribau, segle XIX
que un dia s'empipa el mico,
i amb rabiós alè de toro
l'embesteix. S'amaga el lloro,
trenca la cadena el mico,
salta a la gàbia del lloro,
surt el lloro, pica al mico,
xiscla el mico, xerra el lloro
i, amb l'esvalot, surt el moro.
I el senyor de Puerto Rico .
- Per què no tanca el seu lloro?
- Per què no amarra el seu mico? -
Exclamen els dos fent coro,
volguent l'un agafar el lloro
i estirant-li, l'altre, el mico.
Cau el mico sobre el lloro.
El lloro li clava el pico.
Reganya les dents el mico
i, esverat, mossega el moro
i el senyor de Puerto Rico.
Aquest renega del lloro,
prometent matar el mico,
mentre que, furiós, el moro
provoca l'amo del lloro
i embesteix a lloro i mico.
Cap amunt s'enfila el lloro,
cap avall s'escorre el mico
i, faltant tots al decoro,
agarrats queden el moro
i el senyor de Puerto Rico.
- ¡Ay, moro, si pierdo el loro!
- li diu el de Puerto Rico.
Replica, cremat, el moro:
- Pagaràs ben car el lloro,
oh, cristià!, si es perd el mico.
Creix el brogit; vola el lloro,
cau al carrer sobre el mico...
Burrango el de Puerto Rico,
veient-se amb perill el lloro,
altre volta sobre el mico!
Es desfà com pot del moro.
Entra i pega un tiro al mico,
però l'erra i mata el lloro.
Cau desmaiat. Riu el moro
i fuig a buscar el mico.
Eixerit, retorna el moro
amb el lloro mort i el mico.
Auxilia el de Puerto Rico...
I després li envia el lloro
amb una carta, pel mico,
que diu: "Seis onzas en oro
per l'atemptat contra el mico,
d'un cristià reclama un moro.
Guardi's, dissecat, el lloro.
Pagui'm ara, a mi, aquest pico".
Veu això l'amo del lloro.
Es tira damunt del mico.
Mata el mico, mata el moro,
i, mort moro, mico i lloro,
fa un farcell... i a Puerto Rico!
Sabaté i Aribau, segle XIX
Aquest poema no és pas anònim, és d'en Sabater i Aribau.
ResponEliminaHo recullo i esmeno, doncs: veig que ara mateix hi ha una gran unanimitat en l'autoria de qui, desgraciadament, no en sé res més!
Elimina