Del programa polític a la política cultural
(fragments de la introducció d'Oriol Bohigas a "Història de la Cultura Catalana", vol. VII, El Noucentisme. Ed. 62, 1996)
Periodificar amb noms massa precisos els episodis de la història política i cultural comporta sempre moltes confusions, sobretot quan el període és curt i recent. Aquest és el cas del Noucentisme, una paraula que alhora vol dir moltes coses i en precisa molt poques: ni tan sols el seu àmbit cronològic.
En els termes d'aquest text, convindria, almenys, distingir dos significats una mica diferents: una política d'institucionalització nacional de Catalunya i un conjunt de productes artístics consolidats aproximadament a la mateixa època i pretesament -o dubtosament- basats en la mateixa ideologia d'aquella política.
El primer dels significats correspon senzillament al període en el qual el catalanisme, des del comandament polític, es proposa estructurar el país i posar-lo al dia, després de segles de manca d'existència conscient o, almenys, de voluntat operativa. És un procés que arrenca a començaments de segle i s'acaba traumàticament amb la Guerra Civil (...). Com tothom sap, els dos partits polítics successivament hegemònics en aquest període foren la Lliga i l'Esquerra Republicana (...).
La Lliga i els seus annexos ideològics i socials, des de l'Ajuntament, la Diputació i la Mancomunitat, establiren un programa de modernització basat en tres puntals: la reforma de l'Administració, la construcció de la xarxa bàsica d'infraestructures i la fundació de les institucions de cultura, d'ensenyament i de serveis socials. Es tractava d'establir de bell nou tot allò que el país ja hauria hagut de construir durant els segles XVIII i XIX si hagués tingut els instruments operatius d'una nació administrativament real. Era lògic que aquesta empresa fos l'objectiu prioritari de la manera de fer i de pensar d'un partit fonamentalment conservador. Per "conservar" un col·lectiu el que calia, primer de tot, era "fer-lo", situar-lo aproximadamnt als nivells estructurals que havien assolit els grans països europeus: ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada