Joan Maragall i Gorina (1860-1911), poeta, assagista i traductor, era fill d'un industrial barceloní. El 1884 es llicencià en dret i el 1890 —un any abans de casar-se— entrà al "Diario de Barcelona" com a secretari de redacció. Les primeres poesies de Maragall daten de 1878. Poesies (1895) fou el seu primer llibre, i després publicà Visions i cants (1900), Les disperses (1904), Enllà (1906) i Seqüències (1911). Com a assagista cal destacar els articles en castellà sobre literatura, política i temes socials; els Elogis; i els articles catalans, entre el quals sobresurt La Iglésia cremada (1909). La seva tasca de traductor fou també considerable: Novalis, Goethe i Nietzsche foren traduïts per primera vegada al català per Maragall. Fou autor, així mateix, del poema dramàtic Nausica (1910). Fou membre de l'Institut d'Estudis Catalans i les seves obres completes han aparegut en diverses edicions: 1912-13, 1929-30, 1947 i 1960-61.
Arthur Terry.
Extret de la introducció a Joan Margall. Antologia poètica. Ed.62 MOLC vol. 71.
La vaca cega
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d'altres vegades
ni amb ses companyes, no; ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot, mentres pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i baixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines i se'n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.
VIII - 1893
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada