Aigües encantades, Estudi introductori de Margarida Casacuberta

Joan Puig i Ferreter va néixer a La Selva del Camp el 5 de febrer de 1882. Fill il·legítim d'un ric terratinent, va passar la infantesa i l'adolescència a Reus amb la seva mare, a casa d'uns oncles ja que el seu pare mai va reconèixer-lo. Als quinze anys, i quan estudiava batxillerat, va entrar a formar part del Grup modernista de Reus on faria amistat amb Josep Aladern o Plàcid Vidal. És l'autor d'Aigües encantades, i en l'estudi introductori que Margarida Casacuberta fa per a l'edició de Biblioteca Hermes- Clàssics catalans ens el presenta així:


"Identificat amb la figura del Poeta, amb majúscula, [Puig i Ferreter] va fer un intent romàntic de suïcidi als disset anys que, un cop fallit, el va fer girar vers la Vida, també amb majúscula. Va anar a Barcelona, on va començar estudis de Farmàcia, que mai no va acabar a causa d'un imperatiu literari inapel·lable i, sobretot, perquè va decidir canalitzar i afirmar la seva vocació a través de l'adopció de la vida bohèmia. De temperament arrauxat i passional, Puig va haver de marxar de Barcelona (on col·laborava amb la premsa i feia d'ajudant de mestre) a causa d'un afer sentimental. Entre 1903 i 1904 va rodar per França, viatge que li serviria com a pretext per a una de les seves novel·les, Camins de França, de 1934. El 1904 va publicar els primers diàlegs dramàtics i va reblar una predilecció ja mostrada en la seva poesia primerenca, per utilitzar material autobiogràfic per confeccionar una obra literària ingent que, tanmateix, mantindria aquesta constant intacta.
   Autobiografia, sinceritat, escriure amb sang, denúncia de l'estultícia humana i de l'anquilosament de les estructures socials… vertebren una obra que comença mirant el Nord i, concretament, a Noruega, on Henrik Ibsen, l'autor que havia revolucionat la dramatúrgia europea amb un teatre aniomenat "d'idees" i mal anomenat "social", vivia els seus darrers mesos de vida. Puig i Ferreter, en efecte, va trobar en el teatre ibsenià la forma de canalitzar una literatura entesa en sentit social més que no pas individual, una literatura que confronta diferents maneres d'entendre el món i que no s'està de prendre partit a favor del progrés, la modernitat, la llibertat, la sinceritat, l'amistat, el canvi, la transformació i, per tant, la revolució. Una revolució que afecta el món de les relacions humanes tant com l'espai de les idees, perquè se circumscriu als terrenys, importantíssims, de l'educació i la cultura del públic. Puig i Ferreter ha llegit Nietzsche i Ibsen, com a mínim, abans d'escriure una obra com Aigües encantades, publicada l'any 1908; la impressió que li van ocasionar unes lectures tals queda perfectament reflectida en l'estructura i en el contingut de l'obra. L'argument és d'allò més simple. Vegem-ho.

Lectura d'Aigües encantades

   En un poblé agrícola i de secà, fa molt temps que no hi plou i hi comencen a perillar les collites. Per aquest motiu, el rector del poble, mossèn Gregori, organitza unes pregàries multitudinàries, amb la parafèrnàlia pròpia de les rogatives, a les quals assisteix el poble en pes. Amb dues excepcions: Cecília filla d'un dels homes importants del poble, amic de l'alcalde i del rector, la qual és a casa dels seus pares de vacances perquè estudia la carrera de mestra a la ciutat; i Vergés, el mestre del poble, un home "molt corrent", "un qualsevol", que l'autor deixa intencionadament sense descripció. Al començament del drama, estructurat en tres actes, Vergés, que està segur de trobar Cecília a casa, va a visitar-la amb el propòsit —sembla, perquè és un personatge profundament indecís— de declarar-li les seves intencions de casament.
   Com que Cecília és una dona forta i segura d'ella mateixa, amb opinions pròpies, alliberada del jou de la tradició i de l'autoritat paterna gràcies a la seva força de voluntat i a la coherència dels plantejaments pels quals regeix la seva vida, ha decidit quedar-se a casa a llegir mentre tot el poble implora a la Verge dels Gorgs que els faci el miracle de l'aigua. Els dos joves parlen de la grisor del poble i de la ignorància de la gent que hi viu. Cecília, després de manifestar la seva preferència per la "ciutat tumultuosa, on el qui vol sent bullir la seva vida en una immensa fornal…" (acte primer), expressa la seva convicció que els somiadors com ella, els qui creuen en utopies, no podran pensar a construir la "ciutat futura" fins que no s'hagi enderrocat el mur del fanatisme i de la tradició que impedeix, com les muralles que moltes ciutats enderroquen, l'entrada d'aire fresc, del progrés i de la modernitat. Aquest fanatisme queda reflectit en l'ascendent que una llegenda té sobre el poble i en la manera de pensar i actuar dels seus habitants. És una història que explica l'existència d'uns gorgs d'aigües fosques i quietes que la veu popular relaciona amb la Verge dels Gorgs tot atorgant-los propietats curatives i miraculoses"

Margarida Casacuberta 
2001 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada