Apel·les Mestres, «No passareu!» (1915)

Apel·les Mestres (Barcelona, 28 d'octubre de 1854 - 19 de juliol de 1936), va ser un artista polifacètic dedicat al dibuix, poesia, teatre, música, il·lustració gràfica i traducció. Mestre en Gai saber des de 1908, l'any 1915 va aconseguir una nova englantina amb Flors de sang. Mestres, que des de 1885 estava casat amb la parisenca Laura Radénez, escriu aquest conjunt de poemes en esclatar la primera guerra mundial. Del conjunt, La cançó dels invadits, també anomenada «No passareu!», que va escriure contra la invasió de Bèlgica,  li va merèixer la distinció com a cavaller de la Legió d’Honor i  les Palmes Acadèmiques de França. Posteriorment «No passareu!» també es va popularitzar entre la població republicana durant la guerra civil.

La Cançó dels Invadits 

«No passareu!»

No passareu! I si passeu
serà damunt d'un clap de cendra:
les nostres vides les prendreu,
nostre esperit no l'heu de prendre.
Mes no serà! Per més que feu,
no passareu!

No passareu! I si passeu,
quan tots haurem deixat de viure,
sabreu de sobres a quin preu
s'abat un poble digne i lliure.
Mes no serà! Per més que feu,
no passareu!

No passareu! I si passeu
decidirà un cop més la història,
entre el saió que clava en creu
i el just que hi mor, de qui és la glòria.
Mes no serà! Per més que feu,
no passareu!

A sang i a foc avançareu
de fortalesa en fortalesa,
però, què hi fa? si queda en peu
quelcom més fort: nostra fermesa!
Per'xò cantem: «Per mes que feu,
no passareu!»

Saió. A la tercera estrofa un mot arcaic: saió. Mestres planteja la disjuntiva entre ser saió «que clava en creu» —és a dir, que crucifica— i el just que hi mor. Estrictament, Saió seria el servidor d'un cabdill visigot, en aquest cas gairebé en termes de sicari, decidit a crucificar sense manies tots els justos si aquest és l'encàrrec que ha rebut.

La il·lustració, de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, és obra del mateix Apel·les Mestres i pertany al "Llibre Verd III", un dietari on hi recollia cronológicament apunts del natural, retrats, detalls arquitectónics, paisatges o bé historietes.