Bartomeu Roselló-Pòrcel, A Mallorca, durant la guerra civil (1937) (Ant 31)











Verdegen encara aquells camps
i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
es retallen les meves muntanyes.
Allí les pedres invoquen sempre
la pluja difícil, la pluja blava
que ve de tu, cadena clara,
serra, plaer, claror meva!
Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls
i que em fa tremolar quan et recordo!
Ara els jardins hi són com músiques
i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.
El cor de la tardor ja s'hi marceix,
concertat amb fumeres delicades.
I les herbes es cremen a turons
de cacera, entre somnis de setembre
i boires entintades de capvespre.

Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca.


           Barcelona, setembre de 1937


"A Mallorca, durant la guerra civil" fou publicat pòstumament dins Imitació del foc (1938).

atzur: m. Color blau celeste.
tedi: m. Molèstia causada per la continuïtat o la repetició d’una cosa que no ens interessa.

Cap comentari:

Publica un comentari