Josep Carner, Plou (El veire encantat, 1933)





Plou

Totes les bruixes d'aquest món perdut
són en el cel bretó, que en desvaria;
l'aigua bruny, delerosa, el punxegut
capell dels cloquerets de Normandia.

París regala deplorablement;
es nega Niça d'aiguarells en doina.
Milers d'esgarrifances d'un moment
punyen Sena, Garona, Rin i Roine.

L'aigua podreix els carrerons malalts;
gargolen per cent becs les catedrals.
La pluja a tot arreu, esbiaixant-se,

veu solament alguna mà que es mou
fregant un vidre de finestra. Plou
a totes les estacions de França.



Plou, un poema d'El veire encantat

Quan Carner tornarà a Europa l'any 1945, per instal·lar-se a Bèlgica, no només continuarà publicant novetats sinó que iniciarà un procés de revisió de la seva obra que es concretarà, l'any 1957, en Poesia. És, fet i fet, un llibre nou que recull vuit-cents noranta-sis poemes, set-cents quaranta-cinc dels quals publicats anteriorment, però ara revisats a fons. A les seccions que ens proposa l'índex de Poesia, Plou hi apareix amb el número 612 formant part de "Cor quiet" (sense el determinant). Aquest fet sovint ha confós l'orígen d'aquest sonet. D'una banda, perquè els poemes reunits a la secció "Cor quiet" de Poesia l'any 1957 poc tenen a veure amb els de El cor quiet, de 1925. I de l'altra perquè, en orígen, Plou va aparèixer publicat per primera vegada el 1933 a El veire encantat. Un aclariment que confegeixo a partir dels índexs de l'edició de Jaume Coll per a l'editorial Quaderns Crema, l'any 1992.

Cap comentari:

Publica un comentari