T. S. Eliot, East Coker -Quatre quartets (1943)

El vaig descobrir entre les notes del comiat de Josep Maria Castellet que publicaven els diaris. Un comiat  “breu, laic i discret”, tal com ell ho va voler. Acompanyat d'unes Notes al piano de Frederic Mompou, i aquest poema de T. S. Eliot, “East Coker”, de Quatre Quartets, que recullo en en dues versions en català, les d'Àlex Susana i la de Jordi Cornudella.

East Coker és el nom d'un poble del comptat de Somerset, a Anglaterra, prop del mar, des d'on Andrew Elliot, avantpassat del poeta, va migrar als Estats Units al segle XVII. Les referències a l'Eclesiastès són evidents: hi ha un temps per construir // i un temps per viure i per engendrar // i un temps perquè el vent trenqui el vidre balder // i sacsegi l'empostissat on saltirona el ratolí de camp // i sacsegi l'espellifat tapís teixit amb silenciosa divisa. I la divisa no és altra que "al meu principi hi ha la meva fi".



I

In my beginning is my end. In succession
Houses rise and fall, crumble, are extended,
Are removed, destroyed, restored, or in their place
Is an open field, or a factory, or a by-pass.
Old stone to new building, old timber to new fires,
Old fires to ashes, and ashes to the earth
Which is already flesh, fur, and faeces,
Bone of man and beast, cornstalk and leaf.
Houses live and die: there is a time for building
And a time for living and for generation
And a time for the wind to break the loosened pane
And to shake the wainscot where the field mouse trots
And to shake the tattered arras woven with a silent motto.

     In my beginning is my end. Now the light falls
Across the open field, leaving the deep lane
Shuttered with branches, dark in the afternoon,
Where you lean against a bank while a van passes,
And the deep lane insists on the direction
Into the village, in the electric heat
Hypnotized. In a warm haze the sultry light
Is absorbed, not reflected, by grey stone.
The dahlias sleep in the empty silence.
Wait for the early owl.

     In that open field
If you do not come too close, if you do not come too close,
On a summer midnight, you can hear the music
Of the weak pipe and the little drum
And see them dancing around the bonfire
The association of man and woman
In daunsinge, signifying matrimonie—
A dignified and commodiois sacrament.
Two and two, necessarye coniunction,
Holding eche other by the hand or the arm
Whiche betokeneth concorde. Round and round the fire
Leaping through the flames, or joined in circles,
Rustically solemn or in rustic laughter
Lifting heavy feet in clumsy shoes,
Earth feet, loam feet, lifted in country mirth
Mirth of those long since under earth
Nourishing the corn. Keeping time,
Keeping the rhythm in their dancing
As in their living in the living seasons
The time of the seasons and the constellations
The time of milking and the time of harvest
The time of the coupling of man and woman
And that of beasts. Feet rising and falling.
Eating and drinking. Dung and death.

     Dawn points, and another day
Prepares for heat and silence. Out at sea the dawn wind
Wrinkles and slides. I am here
Or there, or elsewhere. In my beginning.

- - - - - -

Al meu començament hi ha el meu final. En successió
s'alcen i cauen les cases, s'esfondren, s'estenen,
són retirades, destruïdes, restaurades, o bé en el seu lloc
hi ha una esplanada, una fàbrica, un camí de ronda.
Vells carreus per al nou edifici, vell fustam per als focs nous,
vells focs per a les cendres, i cendres per a la terra
que ja és carn, pelatge i excrements,
os d'home i de bèstia, espiga i fulla.
Les cases viuen i moren: hi ha un temps per construir
i un temps per viure i per engendrar
i un temps perquè el vent trenqui el vidre balder
i sacsegi l'empostissat on saltirona el ratolí de camp
i sacsegi l'espellifat tapís teixit amb silenciosa divisa.

       trad. d'Àlex Susana 


- - - - - - -

Al meu principi hi ha la meva fi. En successió
s’alcen i cauen cases, s’ensorren, les amplien,
les treuen, les derroquen, les restauren, o al seu lloc
hi ha un camp, o una fàbrica, o una ronda.
Pedra vella per obra nova, fustam vell per focs nous,
focs vells per cendres i cendres per la terra
que ja s’ha tornat carn, pelatge i femta,
os d’home i d’animal, panotxa i fulla.
Les cases viuen i moren: hi ha un temps per construir
i un temps per viure i engendrar
i un temps perquè el vent trenqui el vidre mal fixat
i sacsegi els taulons per on corren les rates de camp
i sacsegi els estrips del tapís teixit amb la divisa muda.
Al meu principi hi ha la meva fi. Ara cau la llum
camp comunal enllà, deixant el camí fondo
tancat amb branques, fosc a mitja tarda,
on t’arrambes a un marge quan passa un furgó,
i el camí fondo insisteix en la direcció
cap al poble, hipnotitzat en la calor
elèctrica. Dintre la boira càlida, la llum sufocant
la pedra grisa l’absorbeix, no la refracta.
Dormen les dàlies en el silenci buit.
Tu espera l’òliba primera.

En aquest camp comunal,
si no t’acostes massa, si no t’acostes massa,
a mitjanit, d’estiu, pots sentir-hi la música
del flabiol i el tamborí
i veure’ls dansar al volt de la foguera
l’ajustament de home e fembra en balls
feits a significança de matrimoni—
un sagrament de gran profit e dignitat.
Dos e dos, unió necessària,
prenent-se la u e l’altra sia el braç o la mà,
ço que és seny de concòrdia. Tot al voltant del foc,
saltant entre les flames o aplegant-se en rotllanes,
rústicament solemnes o amb riallades rústiques,
aixecant peus feixucs en sabates grolleres,
peus de terra, d’argila, aixecats amb alegria de pagès,
l’alegria d’aquells que ja porten molt temps sota terra
alimentant el blat. Seguint el pas,
seguint el ritme mentre ballen
igual que mentre viuen en les estacions vives
el temps de les estacions i de les constel·lacions
el temps de munyir i el temps de la collita
el temps d’aparellar-se home i dona
i els animals. Peus que pugen i baixen.
Que mengen i que beuen. Fems i mort.

Despunta l’alba, i un nou dia es posa
a punt per la calor i el silenci. Mar enllà el vent de l’alba
s’arruga i llisca. Sóc aquí
o sóc allà, o sóc on sigui. Al meu principi.


       trad. de Jordi Cornudella

……





Més, aquí i també aquí

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada